Art, Fotografia i Natura

Després d'un temps de silenci reprenc la tasca de compartir les meves activitats entorn a la fotografia.

Durant aquesta absència, l'exercici fotogràfic que més m'ha enriquit potser ha sigut el de recopilar informació sobre el que m'apassiona: la fotografia i la naturalesa. Llibres, pel·lícules, imatges, reflexions, blogs... Per això l'entrada d'avui tracta sobre diferents fonts d'informació que us recomano a títol personal perquè pogueu seguir aprenent i disfrutant de la fotografia i la natura sense una càmera entre les vostres mans ;)

El llibre que us recomano és "Chased by the Light" del fotògraf Jim Brandenburg.
Aquest llibre mostra les 90 fotografies que Brandenburg va realitzar entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern. El repte que es va auto-impossar (i gaudir, clar) va ser el de fotografiar una sola vegada al dia pels boscos de Minnesota, prop de la seva cabana (per cert, en aquella època treballava amb analògic).

                                                  

Postes de sol, detalls estacionals, animals en el seu hàbitat, llacs congelats, rius de tardor,...unes fotografies excepcionals! Ademés del seu gran treball fotogràfic destacaria les reflexions que l'autor escriu entre fotografia i fotografia. Explica com se sentia al capturar una imatge, ens parla d'antics encàrrecs del National Geographic i també fa descripcions dels indrets on caminava buscant la imatge del dia.
Us deixo una mostra d'algunes de les fotografies que es poden veure al llibre.

               

Fotografies de Jim Brandenburg

La pel·lícula/documental que us recomano és "Rivers and Tides" del director Thomas Riedelsheimer. Un documental on mostra el procés de treball de l'artista Andy Goldsworthy.
Goldsworthy és un escultor britànic, fotògraf i ambientalista, creador de grans escultures efímeres en plena naturalesa (seguidor de la corrent artística landart).
En aquest documental l'artista ens mostra diferents escultures realitzades en el mateix instant amb elements naturals que troba en el moment de fer la seva obra. A través de les creacions i les reflexions que Goldsworthy ens confessa podem entendre la filosofia de treball que hi ha darrera d'aquest gran artista contemporani.

                                               

Personalment em fascina la bellesa de les escultures d'aquest artista i també la seva manera d'entendre el seu art. Un art que no dura en el temps, però que conté molta intensitat (potser perquè l'obra té caducitat?). Escultures que es creen en un temps determinat i que en pocs instants es desfan en el seu propi ambient.
El temps (el vent, l'aigua, el sol, ...) destrueix ràpidament cada obra d'una manera...poètica.

I suposu que us preguntareu... ¿Perquè un documental que tracta sobre landart em pot enriquir a nivell fotogràfic? Si aquest artista només fotografiava per conservar una imatge de les seves obres efímeres?!
Doncs perquè entenc i m'enamora la mirada i admiració que Goldsworthy té cap a la natura. Respecte l'element tal com és, sense manipular la seva essència. Intervé temporalment per crear una poesia visual i després deixa que la natura segueixi el seu curs, sense retenir la seva bellesa. Tot al contrari que la fotografia. Potser per això m'impressiona la manera de pensar i d'entendre aquest tipus d'art.

Perquè acabeu d'entendre les impressions de l'art de Goldsworthy aquí us mostro algunes fotos de les seves obres efímeres.


                  

Fotografies de Andy Goldsworthy.

El llibre i el documental que us cito tenen alguns punts en comú: tenen com a temàtica principal la naturalesa, viuen amb respecte i admiració l'entorn natural i el que per a mi seria més important és que són fidels a la seva filosofia de treball i d'entendre la vida que els envolta.

Aquestes dues recomenacions, com ja he esmentat abans, són a títol personal. Espero i desitjo que a alguns de vosaltres us hagin servit per enriquir-vos i conèixer més sobre el món de l'art i la natura.

I vosaltres, quins llibres o pel·lícules us han fet reflexionar?Hi ha algun artista (ja sigui de fotografia o no) que us hagi marcat?

Fins la propera entrada.
Bona sort i bona llum.

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Cursos fotogràfics 2014 (gener-març)

Aquesta entrada és per informar-vos sobre els cursos i tallers que aquest primer trimestre 2014 (gener-març) imparteixo en diferents centres culturals de Barcelona i rodalies.
Us deixo un llistat amb els noms dels cursos (esquerra) i els noms i webs dels centres (dreta). I també una sèrie de cartells informatius d'alguns dels cursos per si voleu conèixer més detalls del curs (dates, preu, durada, etc).
Ja sabeu que si teniu qualsevol pregunta me la podeu fer a mi directament enviant-me un correu o un missatge pel facebook. En els cartells hi ha la informació principal, tot i que d'avegades et poden surgir dubtes més personals o concrets.


La novetat d'aquest any és el curs "Quan trencar les regles fotogràfiques". Un taller enfocat per a persones que vulguin construir una mirada personal i original, apta per a tots el nivells (des de persones que comencen de zero en la fotografia o bé per persones que ja tenen coneixements tècnics i fotografien habitualment).
En aquest curs es tracten i es repassen temes bàsics de la fotografia i també s'apren quan no convé aplicar les regles o consells habituals, per així generar més força i impacte en les fotografies. Els temes a tractar principalment són: la composició fotogràfica, la llum, la temperatura de color, els colors i les emocions, l'abstracció, l'enfoc i el retrat.

  

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Fotografiant el gel

Glaç. Aigua pura a 0ºC.

Fa una setmana vaig estar fotografiant paisatges i racons prop de la Seu d'Urgell i les fotografies que us mostro són d'un rierol tot gelat. Quan estava fent aquestes fotografies estava totalment hipnotitzada per les formes i figures infinites que els meus ulls anaven trobant al voltant del rierol. Com les milers de gotes que porta l'aigua del riu s'acumulen d'una manera tant natural i harmoniosa. Cada gota necessita de les altres per arribar a fer aquestes increïbles figures, com si les haguessin escolpit expressament...

Va ser al cap d'una estona que em vaig aturar a reflexionar sobre les paraules de l'autor japonés Masaru Emoto.
Emoto afirma que les paraules i sons dirigits a un volum d'aigua influeixen sobre la forma dels cristalls d'aquesta. L'estètica dels cristalls serà més harmoniosa o no segons el contingut positiu o negatiu del missatge en l'aigua.
Ha realitzat diferents experiments exposant l'aigua a música, paraules o dibuixos, després ha congelat aquesta aigua i ha examinat l'estètica dels cristalls mitjançant fotografies microscòpiques.

Mostra d'alguns dels experiments de Masaru Emoto.

La comunitat científica ha descartat els seus experiments i els ha catalogat de pseudociència. No pretenc jutjar si tots els experiments d'Emoto són certs o no, us mostro la feina d'Emoto per una altra raó.

Jo us convido a fer una reflexió sobre les formes i estructures que podem trobar en el gel; que sols el fet d'observar-les ens poden arribar a evocar unes sensacions o unes altres. Inesgotables possibilitats de composició fotogràfica, siluetes i colors en el moviment de l'aigua i les seves pedres congelades. 

El cas és que fotografiant les figures en el gel em vaig adonar que van ser les pròpies formes les que em van transformar a mi i el meu estat d'ànim. Un cop es va amagar el sol i vaig acabar de fer les fotos havia quedat admirada i meravellada de la bellesa que la natura tantes vegades ens regala si estem atents i la sabem observar.

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

El cantó fosc de la teva lluna

Un dia em van dir: "Perquè arribi una imatge, la fotografia ha d'està feta des del cor". Això és el que intento explicar avui.

És difícil ser realment honest amb un mateix,

implica acceptar-se completament.

Conèixer les estrelles, els teus raigs de llum.

Conèixer el cantó fosc de la teva lluna.

Quan saps qui ets de veritat,

la llum és més intensa

i la foscor és més negra.

El joc de la vida; navegar entre desitjos i temors.

En busca de la felicitat, del fluir interior.

Màgia

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Perquè té tants colors una posta de sol?

Aquesta entrada va dedicada a la meva curiositat colorista :)

Quantes vegades ens hem quedat aturats i bocabadats davant de l'espectacle natural d'una posta o sortida de sol? Contemplar tal esdeveniment ens proporciona instants de quietud i pau interior com pocs n'hi ha...!!
I en aquells moments no us heu preguntat mai com es forma aquesta gama de colors tant diferents al cel?

Després de preguntar-me la mateixa qüestió intentaré explicar-vos-la en aquesta entrada a través d'algunes de les meves fotografies i de la informació que he pogut trobat per Internet.

Per explicar els colors de la posta de sol, abans cal entendre perquè el cel és de color blau. Us deixo una breu explicació que he pogut trobar en aquesta pàgina web: http://enebro.pntic.mec.es/fmag0006/cielo/Color_del_Cielo.htm

Per explicar el color blau del cel , imaginem que deixem passar un raig de sol per un prisma de vidre. La llum s'obre en un ventall de colors (es dispersa) per refracció i com a resultat d'aquesta dispersió veiem una gamma de colors : violeta, blau, verd, groc i vermell. El raig violeta és el que s'ha separat més de la direcció del raig blanc i aquí aquesta precisament l'explicació del color del cel. La desviació és màxima per als raigs de longitud d'ona curta (violeta i blau), i mínima per als de longitud d'ona llarga (grocs i vermells), que gairebé no són desviats. Els raigs violetes i blaus, un cop desviats, xoquen amb altres partícules d'aire i novament varien la seva trajectòria, i així successivament: realitzen, doncs, una dansa en ziga-zaga en el si de l'aire abans d'arribar al sòl terrestre. Quan, per fi, arriben als nostres ulls, no semblen venir directament del Sol, sinó que ens arriben de totes les regions del cel, com en forma de pluja fina. D'aquí que el cel ens sembli blau, mentre el Sol apareix de color groc, ja que els raigs grocs i vermells són poc desviats i van gairebé directament en línia recta des del Sol fins als nostres ulls.                         

Al vespre, el camí que la llum solar recorre dins de l'atmòsfera és més llarg, els rebots successius en unes partícules i altres fan créixer la probabilitat que la llum acabi xocant amb una partícula absorbent i desaparegui, de manera que fins i tot la part groga és afectada i difosa i només els raigs vermells, els més direccionals, segueixen un camí gairebé rectilini. D'aquí el color vermell del sol ponent.
Els colors que ens ofereix el cel en aquests casos, s'originen també gràcies a la intervenció de les molècules existents en l'aire i de les partícules que aquest té en suspensió "l'aerosol atmosfèric", que dispersen i desdoblen la llum solar de múltiples maneres.

Quan el sol ha desaparegut sota l'horitzó, s'observa a l'oest del cel una resplendor purpuri, que aconsegueix la seva màxima intensitat quan el Sol ha baixat uns 5 ° per sota de l'horitzó. A sobre del lloc on s'ha post el Sol, separat de l'horitzó per una estreta franja vermell-marró, sol veure un semicercle el color varia entre el porpra i el rosa. Aquesta coloració es deu en essència a la refracció de la llum solar en les partícules que enterboleixen l'aire.

Espero que hagueu pogut entendre les explicacions que he trobat i que també hagueu gaudit d'algunes de les meves fotografies de postes de sol.

La propera vegada que contempleu aquest espectacle de colors potser us enrecordareu de la trajectòria dels raigs de llum en l'atmòsfera i les partícules que es van trobant pel camí  ;)

Fins la propera entrada
Bona nit i bona llum

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

En busca de la tardor

Per fi ha arribat tardor!!! És una de les estacions en que la naturalesa es posa guapa gràcies als seus increïbles colors. Amb l'arribada del fred (aquest any una mica més tard de lo habitual) les fulles canvien de color poc a poc. I sabeu perquè canvien de color? A la tardor hi ha cada vegada menys hores llum per tant els arbres i les plantes cada vegada reben menys llum, llavors la producció de clorofila comença a disminuir (la clorofila és el que dona el verd a les fulles). Per això les fulles perden el color verd poc a poc i aparèixen altres colors com el groc, vermell, taronja... No trobeu que és increïble?

Quan feu fotografies en plena tardor probeu de combinar els diferents colors que la pròpia naturalesa ens ofereix. La combinació de colors en una sola imatge provoca un interés visual que agrada i que ens crida l'atenció quan mirem una fotografia.

I aprofitant aquest canvi estacional la Bego i jo hem anat a buscar la tardor. La setmana passada vàrem passejar entre boscos i muntanyes buscant les millors localitzacions per explicar i fotografiar de ben a prop un dels territoris catalans amb més encant natural: l'Alt Urgell.


En aquesta entrada només comentaré la següent fotografia, ja que considero interessant que sapigueu com vaig realitzar tècnicament aquesta imatge.

Aquesta fotografia té una composició un pel atrevida. Vaig agafar aquesta branca com a primer pla enfocat i un segon pla al fons, on es veu una borda i la vegetació que hi ha al seu voltant força desenfocada. 
Vaig escollir un diafragma molt tancat (f14) per conseguir que el desenfoc de la borda i l'entorn no fos exagerat, sinó no es podria entendre clarament en la fotografia final.

  

Aquest cap de setmana seguiré buscant la tardor pels boscos urgellencs. 
No us perdeu la pròxima entrada, amb més fotografies de naturalesa i de tardor.

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Nou projecte: nosaltres ajudem els animals o els animals en ajuden a nosatres?

En aquesta entrada al blog us faré cinc cèntims del projecte en que estic treballant. Un projecte fotogràfic que s'està gestant i que poc a poc va agafant forma. Això sí, quan treballo en aquest projecte sempre em ronda pel cap la següent pregunta: nosaltres ajudem els animals o els animals en ajuden a nosatres? Si seguiu llegint potser averigueu de què estic parlant...

El projecte planteja diferets situacions on algunes persones es relacionen i estableixen una relació física i emocional amb un animal. En aquest cas us presento una de les iniciatives que realitza la Lliga protectora d'animals de Sabadell.
Voluntaris de la Lliga que s'han format en teràpies assistides i alguns dels gossos de la mateixa protectora visiten regularment alguns centres geriàtrics de Sabadell i rodalies. Durant una bona estona aquests gossos i voluntaris visiten un grup de persones grans que resideixen al centre. Gràcies a una sèrie d'activitats fan que els avis i avies puguin estar acompanyats pels gossos, donar el seu amor aquests animals i alhora treballar alguna mencança física (coordinació, força, equilibri, etc.) a través dels exercicis i jocs que realitzen.

Els gossos que participen en aquestes activitats viuen al refugi d'animals de la mateixa protectora. Molts d'ells han estat abandonats o s'han trobat perduts. Els voluntaris de la Lliga ofereixen el seu temps i la seva energia per cuidar i acompanyar aquests animals. I sembla que aquesta activitat que s'aproxima a centres de la tercera edat busca un concepte similar. Cuidar, acompanyar i donar amor a les persones que hi viuen gràcies a les visites que realitzen voluntaris i gossos.
Em fa reflexionar sobre aquest preciós enriquiment mutu que comparteixen...!!!

Si després de llegir aquest post voleu aportar la vostra opinió sobre la qüestió que reflexiono des de l'inici estaré encantada de llegir-vos (pel facebook, blog, etc).

Us espero a la següent entrada del blog amb més fotografies !!!
Bon cap de setmana i molta llum

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1