dimarts, 20 de desembre del 2016

Herència visual

Després d'uns mesos de molta feina per fi he trobat un moment per compartir una reflexió fotogràfica que em balla pel cap des de fa un temps. L'origen de la nostra herència visual.
Darrerament em miro les meves fotografies i penso..."D'on ha sortit aquesta idea, aquest punt de vista...? Perquè m'he fixat en aquests colors o en l'ombra projectada al terra...?"

La nostra mirada subjectiva de què s'alimenta? Doncs està clar que de la nostra expressió interna, de totes les vivències que deixen marca i ens determinen alhora d'observar i després captar amb la nostra càmera el que ens ha cridat l'atenció.

Però una de les fonts de les quals s'alimenta la nostra mirada personal és de l'entorn i l'educació visual que rebem al llarg dels nostres anys a través de la cultura (pintura, cinema, música), la publicitat i les modes...

Per això avui us vull explicar, confessar, mostrar: 3 exemples personals. Tres fotografies en les quals en el moment de fer-les vaig ser conscient d'on venia la meva inspiració visual. D'altres fotògrafs amb mirades i estils ben diferents.


La primera imatge està realitzada l'hivern passat a Montjuïc durant una fantàstica posta de sol que tots/es els que estàvem allà vem volguer fotografiar.
I la fotografia que em va venir el cap és la del fotògraf John Stanmeyer, guanyador d'un World Press Photo. La foto de Stanmeyer retrata un moment en que un grup d'africans a Djibouti aixequen els seus mòbils per intentar captar alguna senyal de cobertura per poder-se comunicar amb amics i familiars durant un dels punts de trànsit d'immigrants.

Els "ingredients" de la foto per a mi són clars: contrallum, joc de colors, siluetes alçant el braç i un punt de vista contrapicat. La realitat que representa cadascuna dista molt una de l'altre.




La segona imatge està realitzada a l'entrada de la Casa de Cultura de Sant Cugat, just sortia d'impartir un taller al centre i a la sortida vaig veure com la llum es filtrava per la porta d'entrada projectant les ombres de les persones.
Ràpidament em vaig enrecordar del fantàstic joc d'ombres que sovint utilitza el fotògraf i company Quim Farrero. És una de les fotografies del seu projecte personal "Els Altres", on mostra d'una manera deliciosa la soledat de l'èsser humà en entorns urbans.

                             

La tercera imatge està realitzada una tarda d'hivern donant una volta pel Prat de Llobregat. En els últims minuts de llum, la posta de sol quedava reflexada sobre els vidres dels cotxes de diferents colors, m'agradava com la repetició de formes i els colors quedaven en la fotografia.
El reconegut fotògraf Saul Leiter era un amant del color, les seves imatges netes, clares i directes sempre mostraven figures geomètriques envoltades de tons saturats.
Tota una inspiració. Un fotògraf que sempre recomano.

                              


Amb aquestes mostres fotogràfiques pretenc explicar com n'és d'important veure, conèixer i investigar el treball d'altres fotògrafs per tal de que ens poguem continuar formant i enriquint dels diferents tipus de mirades que hi han hagut. I no pel propòsit de copiar estils, NO, més aviat amb el propòsit d'experimentar i probar "ingredients" visuals que s'han utilitzat per generar sensacions (l'utilització del color, composició, línies, tècnica, etc, etc, etc).

Us animo a compartir les reflexions o bé les fotografies en les que heu sigut conscients de la font visual que us estaveu inspirant.

Bona sort i bona llum

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1