dimecres, 11 de novembre del 2015

Projecte ARBRES singulars 2º part

Fa uns mesos us vaig presentar aquí al blog el projecte ARBRES (per veure l'entrada clica al següent enllaç: http://adrianaolsina.blogspot.com.es/2015/05/projecte-arbres-singulars.html ).
L'objectiu del projecte ARBRES ideat per Pepa Tort (biòloga, creadora i mare d'aquest projecte) és el de realitzar un llibre d'arbres singulars i monumentals de les zones de l'Alt Urgell i de la Cerdanya on es mostraran una sèrie de fotografies acompanyades d'un text on s'explicarà la història i/o esdeveniments al voltant de cada arbre.



L'entrada d'avui té com a objectiu el seguir parlant d'aquest projecte per continuar fent-ne difusió i compartir l'emoció d'aquest treball.Ja ha passat gairabé un any des de la primera vegada que vaig fotografiar algun d'aquests arbres. Al llarg dels mesos la Pepa i jo hem anat a veure boscos i arbredes en la seva màxima expressió. Hem pogut gaudir dels colors de les fulles a cada estació de l'any i ens hem meravellat cada vegada que hem visitat un d'aquests imponents arbres.

                                       

A mesura que he anat visitant i coneixent els arbres que la Pepa em mostrava la meva fascinació per aquests èssers ha anat creixent poc a poc i és que una extranya sensació d'admiració es creava dins meu. La Pepa transmet molt d'entusiasme quan parlar dels arbres i a través de les seves paraules he après molt d'ells.

Gràcies a la suma d'aquests ingredients (naturalesa, coneixement, respecte i entusiasme) m'he adonat un cop més que cal enamorar-se del que estàs fotografiant i és el que em passa cada vegada que visito un d'aquests arbres.
També m'he adonat que cal està implicat en el que s'està fotografiant, ser conscient i reconèixer el valor que té un arbre com a espècie. Els arbres ens proporcionen a efectes pràctics una infinitat de possibilitats per poder construïr eines, utensilis, decoració, etc.
Però cal destacar que l'arbre és un bé finit. La frase de René de Chateaubriand crec que sintetitza força bé la idea que vull explicar-vos: “Els boscos precedeixen a les civilitzacions, els deserts les segueixen”.

És important considerar l'arbre com un element de la natura que cal conservar tant en la muntanya com al voltant de zones poblades. És un èsser que ens ha acompanyat al llarg de la nostra història i que ha donat sentit i protecció en molts sentits en algunes de les nostres cultures més antigues i sabies.

                                  

Us convido a que feu una ullada als arbres que tingueu pròxims a casa vostra: plantaners a Barcelona, el roure més antic del poble, la pineda prop dels camps de conreu, alzines, cirerers, salzes, pollancres... Us convido a disfrutar de la natura més immediata, la de casa nostra.

A través d'aquesta entrada he volgut compartir entusiasme, amor i respecte per aquests èssers vius. Espero que les meves paraules i la meva experiència us serveixin per reflexionar i gaudir una mica més cada vegada que observeu un dels vostres arbres més propers.

Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dijous, 15 d’octubre del 2015

Tardor a Bagà

Després d'uns mesos d'aturada torno al blog per compartir-vos imatges i reflexions entorn a la fotografia. I aquesta vegada la protagonista de l'entrada és la tardor.
Aquest darrer cap de setmana he estat fotografiant pels voltants del poble de Bagà (Berguedà), tot preparant el proper taller de fotografia de paisatge que impartiré a finals de novembre.
Per a més informació poseu consultar dates al següent enllaç:
http://www.adrianaolsina.com/#!prxims-tallers/c637

Uns dies abans havia estat fotografiant entorn el projecte ARBRES a la Cerdanya i els colors de la tardor encara no estaven en el seu punt més espectacular. Però al creuar el túnel del Cadí em vaig trobar amb la grata sorpresa, la tardor sí que havia arribat de ple als peus de la Serra del Cadí i els seus pobles.
Un cop allà em vaig preguntar "Què fa que en un territori ja hagi arribat la tardor i en un altre encara no?". Doncs hi ha diversos factors que acceleren aquest canvi de color en les fulles verdes d'estiu: tipologia d'arbres, situació geogràfica i climatologia. També cal tenir en compte que podem trobar 2 faigs un al costat de l'altre i un tenir les fulles en un estat més avançat de tardor i l'altre no i és que cada arbre i cada territori és únic.
Aquesta és la bellesa de la diferència de cada èsser.

 Us deixo algunes imatges perquè pugueu disfrutar dels seus colors.





Fins la propera entrada.
Bona llum i bones fotos !!


Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

diumenge, 7 de juny del 2015

Coneix els teus veïns (Meet Your Neighbours) - fulles d'ARBRES

La setmana passada vaig presentar aquí al blog el projecte ARBRES singulars, i aprofitant que últimament observo les particularitats de tots els arbres m'he animat a fotografiar algunes de les fulles que m'han resultat més interessants. Normalment les fulles són un dels elements que ens hem de fixar per conèixer i identificar l'espècie d'arbre que tenim davant.
Per tot això he volgut mostrar-vos les diferents fulles que he recollit per fotografiar-les a l'estudi i veure amb detall quina estructura, color i forma tenen cadascuna d'elles.

La manera d'enfocar aquestes fotografies és molt similar (per no dir igual) al projecte que els conservacionistes Niall Benvie i Clay Bolt van fundar al 2009: Meet Your Neighrbours. El projecte pretén que la gent es torni a apropar a la natura. Per això proposa fotografiar la fauna i la flora que viu entre nosaltres d'una forma diferent (amb un fons blanc i una llum suau i uniforme). D'aquesta manera tornem a posar l'atenció sobre la flora silveste del nostre entorn, tant important per al nostre equil·libri natural.

Aquesta iniciativa és a nivell mundial i em sembla una genial idea per 2 motius: apropa la natura a les nostres vides d'una manera didàctica i divertida i alhora, provoca que la gent tingui ganes de fotografiar el seu entorn amb respecte i admiració.
Per aquest motiu he volgut participar a la meva manera amb la difusió d'aquest missatge tan positiu i engrescador.
A l'entrada d'avui us mostraré una sèrie de fulles de diferents arbres que he recollit al llarg de les darreres setmanes.
Com que no tinc estudis de biologia ni res similar he tingut que documentar-me a través de diferents webs, espero doncs que els experts em perdonin si m'equivoco en alguna dada.

La primera protagonista de l'entrada és la fulla d'avet.
Els avets (abies) són un tipus d'arbre perenne que poden arribar als 50m d'alçada. La seva floració és normalment d'abril a maig i el seu fruit és la pinya. El seu hàbitat és a alta muntanya entre els 1.200-2000m. La fulla de l'avet té forma cilíndrica d'uns 10-15cm de llargada que al principi són de color verd i després es tornen de color marró. Si us hi fixeu la base de la fulla té forma de ventosa.De les fulles i l'escorça s'extreu oli de trementina, per a fer medicines i també per la fabricació de pintures.
A la fotografia que tenim a continuació es poden veure les diferències de colors i disseny que presenta aquesta fulla tan bonica i resistent.



La següent protagonista és la fulla de la sequoia.
La sequoia (sequoia giganteum) és un arbre perenne de la família de les cupressàcies és un arbre de dimensions molt grans que pot arribar fins a 100m d'alçada. El temps de floració és d'abril a maig. La seva fulla de color verd i està disposada en forma d'espiral amb una textura molt flexible i persistent.

                             

La tercera foto que us presento és la meva preferida: la fulla de pinsap (abies pinsapo).
L'arbre del pinsap es troba normalment al sud de la península en àrees protegides. L'arbre és molt robust i de copa piramidal. La seva fulla té forma de raspall format per petits tubs subjectes a la branca a mode de ventosa (igual que la fulla d'avet, ja que són de la mateixa família).

                                

La següent protagonista de l'entrada és la d'un arbre curiosíssim: la fulla del ginkgo biloba.
És un fòssil vivent. Originària de la Xina, l'arbre prové d'una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d'anys. La fulla té forma de ventall i d'avegades es poden trobar fulles amb malformacions amb la fulla partida per la meitat, curioses i molt boniques per cert.

                                  

Per acabar l'entrada us presentaré una fulla molt comú en el nostre territori: la fulla de la thuja (un gènere de planta dins la família del xiprer).
Originària de les zones nord del globus (Nort amèrica i est Asiàtic). Anomenat freqüentment "arbre de la vida" degut al seu fullatge sempre verd. L'escorça de la thuja és rogenca i fibrosa i les seves branques i fulles planes. Aquest tipus d'arbre s'utilitza bàsicament per guarnir jardins i parcel·les. La fusta és molta preciada ja que s'utilitza tan per a construïr caixes de guitarra com a la fabricació d'eines per al camp.


                                 


Com heu pogut veure totes les fulles que us he presentat mostren un disseny magnífic i preciós.
Aquestes fulles les he anat recollint a mesura que he anat fotografiant els arbres d'on provenen i en aquest cas no són veïns directes (ja que venen de la Cerdanya) però m'ha fascinat la forma i la bellesa que contenen.
Amb l'entrada d'avui volia compartir l'entusiasme de veure tanta bellesa en les fulles dels arbres que tenim a casa nostra.

Si heu arribat fins al final de l'entrada (que serà que heu tingut prou interés en el tema) us proposu que proveu de fixar-vos amb els detalls de les fulles que us envolten i us deixeu sorprendre per elles ;)

Bona llum i bones fotos !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dijous, 21 de maig del 2015

Projecte ARBRES singulars

Us presento el projecte ARBRES del qual estic treballant des de la tardor passada. La meva tasca dins aquest projecte (ideat i impulsat per la biòloga Pepa Tort) és la de fotografiar els arbres monumentals i més singulars de les zones de l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Al llarg de la nostra història els arbres han sigut molt importants en diferents àmbits tant a nivell cultural com religiós o econòmic. Sabem que en diferents cultures els arbres han sigut un símbol de vida, creixement i sabiesa.

En l'actualitat molts boscos d'arbres d'arreu del món estan desapareixen d'una forma massiva provocant una desforestació en moltes zones del planeta. Hem pensat que podem aportar un granet de sorra dins d'aquest procés fent visibles aquests èssers vius que cada vegada prestem menys atenció. Aquest és una dels motius que ens ha impulsat a donar a conèixer els arbres més interessants i majestuosos d'aquestes terres pirenàiques. Perquè pensem que aquí, a casa, també tenim grans exemplars per poder admirar, conèixer i respectar.

Amb l'entrada d'avui us mostraré els arbres que més m'han impactat més per tamany, forma i estructura i sobretot per la perfecta adaptació al medi natural.

El primer arbre és un roure de 3.50 metres de perímetre prop del poble de Músser, Cerdanya.
El roure és un arbre caducifoli que pot arribar als 15-20 metres d'alçada i que molt sovint pot fer una gran i ampla capçada (com el de la foto). Depèn de l'espècie de roure els podem trobar en diferents hàbitats. El seu fruit és la gla i la seva fusta és molt utilitzada per a la construcció i la fabricació de mobles.


El segon arbre és una sequoia de 6.38 metres de perímetre situat en un jardí privat al poble de Bolvir, Cerdanya. La sequoia és un arbre perenne i endèmic de la zona de California (EEUU) i pot arribar a fer més de 100 metres d'alçada i viure fins 1.800 anys. Al ser un arbre bastant trencadís no s'ha explotat en massa ja que al tallar-lo la fusta es descompon ràpidament per tant els seus usos són principalment turístics (en algunes zones protegides dels EEUU).


El tercer i darrer arbre d'aquesta entrada és un til·ler situat a una finca particular a la Vall de la Llosa, Cerdanya. Aquest arbre és caducifoli i pot arribar als 20-40 metres d'alçada. Les flors d'aquest arbre són aromàtiques i s'utilitzen per combatre refredats o bé per fer infusions ja que tenen propietats somníferes.


Aquests 3 arbres són una petit mostra del projecte. Espero poder anar ensenyant-vos els arbres que anem descobrint i catalogant.

Fins la propera entrada.
Bona llum i bones fotos !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

divendres, 27 de març del 2015

Curs d'Iniciació a l'Alpinisme - CEC

Al llarg dels 3 primers caps de setmana de març he assistit com a alumne al curs d'Iniciació a l'Alpinisme que el Centre Excursionista de Catalunya ha organitzat. En aquesta entrada vull mostrar les diferents fotografies que he anat fent al llarg del curs i un resum dels conceptes apresos.

Podriem descriure l'alpinisme com l'activitat de pujar muntanyes on existeix la presència de neu i gel, on cal l'utilització de materials i tècniques específiques per progressar en el terreny (pot intenvenir o no l'acció d'escalar).

Els tècnics i professors que ens van acompanyar, guiar i ensenyar el llarg de tot el curs han sigut el Roger Cararach i l'Alberto Fernández. Professionals de la muntanya, alpinistes i escaladors apassionats.

El primer cap de setmana vem anar a Andorra, a la vall d'Incles. Allà vem fer les pràctiques de búsqueda amb ARVA, pala i sonda, també ens van ensenyar els conceptes bàsics de nivologia i allaus i les divertides tècniques d'auto-detenció (divertides perquè simules caure per una pendent de neu i gel i no hi ha perill!). Per la nit vem aprendre els nusos bàsics (el 8, el dinàmic, el ballestrinque, el bachmann, etc) i una mica d'orientació. El diumenge vem realitzar la primera pressa de contacte amb els grampons i el piolet fent una excursió fins a la Punta Sud (2.519m) de la cresta de Juclà. Una bona sortida per posar en pràctica tot el que vem aprendre al llarg d'aquest 2 primers dies.


 L'Alberto pujant cap a la Punta Sud (2.519m) de la cresta de Juclà, Vall d'Incles, Andorra.


                   El Roger ens enseya a pujar amb comoditat i seguretat per la neu amb els grampons i el piolet.

El segon cap de setmana vem anar a la zona del Pedraforca. Dissabte vem aprendre a progressar i a assegurar-nos en roca. A mig matí vem practicar el descens de ràpel i l'escalada en gel.
Diumenge, com sempre, vem tenir que demostrar a través d'una pujada fins al cim del Pedraforca els conceptes adquirits de progressió i seguretat en terreny mixt (roca i neu). En diferents punts de la pujada vem practicar l'escalada en llargs i en ensamble.


El Xavi practicant amb 1 piolet a cada mà l'escalada en gel.

          L'Aina escalant en gel mentre l'Eva l'assegura des de baix.

            Al final del dia el Gerard recull la corda doble que hem fet servir.

 El Roger d'alt la cascada de gel recollint el material.

El Francesc assegurant el pas als alumnes.

El tercer i darrer cap de setmana vem anar a la zona d'Ulldeter. El dissabte a l'arribar a les pistes de Vallter 2000 ens vem trobar amb una nevada constant que no va parar fins el matí de diumenge. Tot i així vem pujar fins al refugi i vem fer les pràctiques de seguretat en neu (la T i el bolet). Al cap de poques hores estàvem tant mullats per la neu que vem tenir que passa la resta de dia dins el refugi prop de la bora del foc. El diumenge ens vam trobar amb uns 60cm de neu acumulada, vem sortir del refugi i vem fer l'activitat final de curs pujant una paret inclinada d'uns 50º-60º en diferents grups i després rapalejant fins a baix.








Un curs molt interessant i recomenable per a totes les persones que els hi agradi la muntanya hivernal. S'aprenen els coneixements bàsics de progressió i seguretat (importantíssim!) per moure's en terrenys de roca i neu.

Per a mi el curs a complert totes les espectatives. En el meu cas m'ha agradat especialment perquè he après els coneixements bàsics que em permeten aproximar-me a espais naturals per fer fotografies on abans no podia ni sabia accedir-hi.

Remarcar la professionalitat dels nostres instructors, entrega i paciència per dirigir un grup tant bàsic com el nostre. Quan les persones estimen allò que fan i imparteixen (alpinisme, escalada, etc) es nota.
Gràcies també a tots els companys i companyes per compartir aquesta mini-aventura.

Espero que us hagi agradat conèixer la meva experiència i poder veure-la de més a prop a través de les meves fotografies.

I recordeu, bona sort i bona llum.
Fins la propera entrada !!

Per a més informació i més fotografies:

www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

divendres, 27 de febrer del 2015

Taller Iniciació a la Fotografia de Paisatge als Estanys de la Pera - Primavera 2015

Aquesta primavera la botiga d'esports de muntanya per a la dona Annapurna BCN i el Refugi dels Estanys de la Pera i jo us proposem un taller fotogràfic pel cap de setmana 25 i 26 d'abril. T'animes?

Objectius del taller
Aprendre els recursos bàsics tècnics i creatius per a fer fotografies a la natura. Destinat a totes aquelles persones que gaudeixen de la fotografia i es meravellen amb la bellesa de la naturalesa que ens envolta. Tant per a persones que parteixen de zero en el món fotogràfic com aficionats que volen profunditzar els seus coneixaments.

Què aprendrem
- A conèixer la nostra càmera i saber-la utilitzar (per fi!!).
- Els objectius que té cada alumne. Aprendre quin és el moment idoni per a cada tipus d'objectiu.
- A utilitzar el mode Manual. Coneixerem els aspectes tècnics bàsics per tenir més control de la nostra càmera i així poder-li treure més rendiment.
- Aprendrem els principis creatius de la composició fotogràfica per transmetre millor el que veiem al nostre voltant.




ORGANITZACIÓ:

Data: Sessió teòrica Dilluns 20/04/2015 de 20.30-21.30h Sortida pràctica Dissabte 25/04/2015 i diumenge 26/04/2015. 
Lloc i hora de trobada:

  • Annapurna a les 7.30 am i ens repartirem en cotxes particulars. 
Preu: 108€. Inclou:
  • Taller de fotografia amb fotògrafa professional: assessorament i material didàctic.
  • Mitja pensió al Refugi dels Estanys de la Pera (sopar del dissabte, dormir i esmorzar del diumenge). Hi ha possibilitat de dinar al Refugi per 10€ per àpat.
  • Assegurança
NO s'inclou:
  • el transport fins al lloc d'inici de la sortida. 
  • L'esmorzar i dinar de dissabte. El dinar de diumenge. El preu dels dinars és de 10€ per àpat al refugi.

    Material per a la sortida:

    Fotogràfic: càmera digital, objectius i trípode (en el cas que l'assistent en tingui, no és indispensable).
    Personal: sac de dormi, frontal, roba d'abric i impermeable, calçat adequat per a la muntanya.

Reserva: info@annapurnabcn.com. A l'hora de la reserva s'ha de fer efectiu el 50% de l'import de la sortida.
Places limitades a un mínim de 4 persones i un màxim de 10.
Pagament: Passant per la botiga Annapurna. O per transferència bancària a:

Dona i Muntanya SL
Banc Sabadell: ES10 0081 5119 6700 0114 7518
Ref:  el teu nom+fotografia 
----------------------------------------------------------------------------

Per qualsevol dubte podeu consultar-nos a:

Adriana Olsina Fotografia          Annapurna BCN                     Refugi Estanys de la Pera
600.616.330                             93.528.88.77                          606.991.473
adriana.olsina@gmail.com        info@annapurnabcn.com         refugiestanysdelapera@feec.cat

dilluns, 9 de febrer del 2015

Enamorada del blanc

Aquest cap de setmana he estat fotografiant l'entorn natural que hi ha al voltant del Refugi dels Estanys de la Pera (Cerdanya) i he pogut disfrutar d'uns paisatges hivernals privilegiats.

També han sigut uns dies d'introspecció, he tingut temps per pensar i reflexionar sobre els temes que actualment més em captiven: la natura i la fotografia. He pogut arribar a dues conclusions, la primera és que sóc una bona fotògrafa quan m'enamoro del que fotografio. I us haig de confessar que porto un temps enamorada d'un color en especial: el blanc, el color de la neu.

Al fotografiar la natura coberta de neu la meva mirada s'ha trobat amb un llenç en blanc on tot és possible i tot està per dibuixar; un color acromàtic i de claritat màxima que pot transmetre moltíssimes sensacions. El blanc representa l'harmonia i la puresa, però ha sigut fotografiant-lo quan he entès que és un color que em permet expressar-me amb llibertat. La llum, les formes, el color, les textures i els volums, els elements es converteixen en contrast, el blanc ho simplifica tot (el parany de l'aparent simplicitat).

I a través de les fotografies d'aquesta entrada intento explicar la segona conclusió a la que he arribat: el blanc és pura fragilitat transformada en fortalesa. Suposu que per això he acabat enamorant-me d'aquest color...









Per a més informació i més fotografies:

www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dimarts, 13 de gener del 2015

Llums urbanes

Instants de llums urbanes. Avui he fet un experiment i m'he arriscat!! He marxat momentàneament de la meva zona de comfort i he anat a buscar la bellesa de la ciutat, la urb de Barcelona. Com ja sabeu la fotografia de paisatge i naturalesa és la que em fascina i m'omple de moments inolvidables. La natura té una màgia de formes i colors irrepetibles.

Aquesta mateixa tarda he estat passejant per la Plaça de les Glòries i m'he sorprès molt alegrament al descobrir que les formes i els colors que em captiven no són més que la meva subjectiva mirada. He arribat a la conclusió que vagi on vagi vec tot de formes i colors meravellossos per fotografiar.






I vosaltres ja sabeu quina és la vostra zona de comfort?? ;)
On disfrutei fent fotografies a la ciutat o la natura??

Bé, fins la propera entrada i recordeu...bones fotos i bona llum !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1