Fa uns mesos us vaig presentar aquí al
blog el projecte ARBRES (per veure l'entrada clica al següent enllaç: http://adrianaolsina.blogspot.com.es/2015/05/projecte-arbres-singulars.html ).
L'objectiu del projecte ARBRES ideat per Pepa Tort
(biòloga, creadora i mare d'aquest projecte) és el de realitzar un
llibre d'arbres singulars i monumentals de les zones de l'Alt Urgell
i de la Cerdanya on es mostraran una sèrie de fotografies
acompanyades d'un text on s'explicarà la història i/o esdeveniments
al voltant de cada arbre.
L'entrada d'avui té com a objectiu el seguir parlant d'aquest projecte per continuar fent-ne difusió i compartir l'emoció d'aquest treball.Ja ha passat gairabé un any des de la primera vegada que vaig fotografiar algun d'aquests arbres. Al llarg dels mesos la Pepa i jo hem anat a veure boscos i arbredes en la seva màxima expressió. Hem pogut gaudir dels colors de les fulles a cada estació de l'any i ens hem meravellat cada vegada que hem visitat un d'aquests imponents arbres.
A mesura que he anat visitant i coneixent els arbres que la Pepa em mostrava la meva fascinació per aquests èssers ha anat creixent poc a poc i és que una extranya sensació d'admiració es creava dins meu. La Pepa transmet molt d'entusiasme quan parlar dels arbres i a través de les seves paraules he après molt d'ells.
Gràcies a la suma d'aquests ingredients (naturalesa, coneixement, respecte i entusiasme) m'he adonat un cop més que cal enamorar-se del que estàs fotografiant i és el que em passa cada vegada que visito un d'aquests arbres.
També m'he adonat que cal està implicat en el que s'està fotografiant, ser conscient i reconèixer el valor que té un arbre com a espècie. Els arbres ens proporcionen a efectes pràctics una infinitat de possibilitats per poder construïr eines, utensilis, decoració, etc.
Però cal destacar que l'arbre és un bé finit. La frase de René de Chateaubriand crec que sintetitza força bé la idea que vull explicar-vos: “Els boscos precedeixen a les civilitzacions, els deserts les segueixen”.
És important considerar l'arbre com un element de la natura que cal conservar tant en la muntanya com al voltant de zones poblades. És un èsser que ens ha acompanyat al llarg de la nostra història i que ha donat sentit i protecció en molts sentits en algunes de les nostres cultures més antigues i sabies.
Us convido a que feu una ullada als arbres que tingueu pròxims a casa vostra: plantaners a Barcelona, el roure més antic del poble, la pineda prop dels camps de conreu, alzines, cirerers, salzes, pollancres... Us convido a disfrutar de la natura més immediata, la de casa nostra.
A través d'aquesta entrada he volgut compartir entusiasme, amor i respecte per aquests èssers vius. Espero que les meves paraules i la meva experiència us serveixin per reflexionar i gaudir una mica més cada vegada que observeu un dels vostres arbres més propers.
Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!
Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1
L'entrada d'avui té com a objectiu el seguir parlant d'aquest projecte per continuar fent-ne difusió i compartir l'emoció d'aquest treball.Ja ha passat gairabé un any des de la primera vegada que vaig fotografiar algun d'aquests arbres. Al llarg dels mesos la Pepa i jo hem anat a veure boscos i arbredes en la seva màxima expressió. Hem pogut gaudir dels colors de les fulles a cada estació de l'any i ens hem meravellat cada vegada que hem visitat un d'aquests imponents arbres.
A mesura que he anat visitant i coneixent els arbres que la Pepa em mostrava la meva fascinació per aquests èssers ha anat creixent poc a poc i és que una extranya sensació d'admiració es creava dins meu. La Pepa transmet molt d'entusiasme quan parlar dels arbres i a través de les seves paraules he après molt d'ells.
Gràcies a la suma d'aquests ingredients (naturalesa, coneixement, respecte i entusiasme) m'he adonat un cop més que cal enamorar-se del que estàs fotografiant i és el que em passa cada vegada que visito un d'aquests arbres.
També m'he adonat que cal està implicat en el que s'està fotografiant, ser conscient i reconèixer el valor que té un arbre com a espècie. Els arbres ens proporcionen a efectes pràctics una infinitat de possibilitats per poder construïr eines, utensilis, decoració, etc.
Però cal destacar que l'arbre és un bé finit. La frase de René de Chateaubriand crec que sintetitza força bé la idea que vull explicar-vos: “Els boscos precedeixen a les civilitzacions, els deserts les segueixen”.
És important considerar l'arbre com un element de la natura que cal conservar tant en la muntanya com al voltant de zones poblades. És un èsser que ens ha acompanyat al llarg de la nostra història i que ha donat sentit i protecció en molts sentits en algunes de les nostres cultures més antigues i sabies.
Us convido a que feu una ullada als arbres que tingueu pròxims a casa vostra: plantaners a Barcelona, el roure més antic del poble, la pineda prop dels camps de conreu, alzines, cirerers, salzes, pollancres... Us convido a disfrutar de la natura més immediata, la de casa nostra.
A través d'aquesta entrada he volgut compartir entusiasme, amor i respecte per aquests èssers vius. Espero que les meves paraules i la meva experiència us serveixin per reflexionar i gaudir una mica més cada vegada que observeu un dels vostres arbres més propers.
Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!
Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1