Contextualitzem el tema que tenim entre mans fent una mica d'història i un parell de reflexions:
A mitjans del segle XX l'artista Jean Dubuffet decideix investigar una manera més lliure de concebre la creació artística. Influenciat pel llibre "Expresiones de la locura" de Hans Prinzhorn, comença a percebre l'art des d'un altre punt de vista. Segons les seves pròpies paraules ens explica:
"Las imágenes del libro me influyeron mucho cuando era joven. Me enseñaron el camino y fueron una influencia muy liberadora. Me di cuenta de que todo estaba permitido, de que todo era possible. Existían millones de posibilidades de expresión fuera de las avenidas culturales aceptadas"
Dubuffet va fer un gir estilístic en el seu treball i va experimentar al llarg de la seva carrera amb diferents materials, sempre explorant resultats sorprenents.
Així és com va néixer la invenció cultural d'art brut, aquell art que engloba les formes d'expressió instintives, nascudes d'una necessitat irrefrenable i realitzades per persones lliures de les influències culturals normals.
Instint + llibertat. Un binomi que es dóna (en la majoria dels casos) de forma natural ens els nens i nenes, ja que a través del joc i l'exploració aconsegueixen crear algo fantàstic, que està en la seva imaginació i que acaben donant forma amb les seves mans.
D'aquesta manera, a través d'una curiositat sana es descobreix el món i et descobreixes a tu mateix.
Tot és possible en el món de la imaginació, no hi ha límits (només els condicionaments morals dels adults) i aquesta condició és la que afavoreix la creació des de la llibertat i el joc.
Quantes vegades fem fotos, escrivim, cantem o dibuixem com quan érem nens i nenes?
Amb aquella llibertat absoluta, sense projeccions, inseguretats, pressions socials i lluny de la pesada premissa d'obtenir un resultat tangible i productiu?
Per acabar, m'agradaria recordar una poema del filòsof i místic Rumi que diu:
Balla, com si ningú t'estigués mirant,
Estima, com si mai t'haguessin ferit,
Canta, com si ningú t'hagués escoltat,
Treballa, com si no necessitessis diners,
Viu, com si el cel estigués a la terra.
Bona sort i bona llum.
