Aquesta entrada va dedicada a la meva curiositat colorista :)
Quantes vegades ens hem quedat aturats i bocabadats davant de l'espectacle natural d'una posta o sortida de sol? Contemplar tal esdeveniment ens proporciona instants de quietud i pau interior com pocs n'hi ha...!!I en aquells moments no us heu preguntat mai com es forma aquesta gama de colors tant diferents al cel?
Després de preguntar-me la mateixa qüestió intentaré explicar-vos-la en aquesta entrada a través d'algunes de les meves fotografies i de la informació que he pogut trobat per Internet.
Per explicar els colors de la posta de sol, abans cal entendre perquè el cel és de color blau. Us deixo una breu explicació que he pogut trobar en aquesta pàgina web: http://enebro.pntic.mec.es/fmag0006/cielo/Color_del_Cielo.htm
Per explicar el color blau del cel , imaginem que deixem passar un raig de sol per un prisma de vidre. La llum s'obre en un ventall de colors (es dispersa) per refracció i com a resultat d'aquesta dispersió veiem una gamma de colors : violeta, blau, verd, groc i vermell. El raig violeta és el que s'ha separat més de la direcció del raig blanc i aquí aquesta precisament l'explicació del color del cel. La desviació és màxima per als raigs de longitud d'ona curta (violeta i blau), i mínima per als de longitud d'ona llarga (grocs i vermells), que gairebé no són desviats. Els raigs violetes i blaus, un cop desviats, xoquen amb altres partícules d'aire i novament varien la seva trajectòria, i així successivament: realitzen, doncs, una dansa en ziga-zaga en el si de l'aire abans d'arribar al sòl terrestre. Quan, per fi, arriben als nostres ulls, no semblen venir directament del Sol, sinó que ens arriben de totes les regions del cel, com en forma de pluja fina. D'aquí que el cel ens sembli blau, mentre el Sol apareix de color groc, ja que els raigs grocs i vermells són poc desviats i van gairebé directament en línia recta des del Sol fins als nostres ulls.
Al vespre, el camí que la llum solar recorre dins de l'atmòsfera és més llarg, els rebots successius en unes partícules i altres fan créixer la probabilitat que la llum acabi xocant amb una partícula absorbent i desaparegui, de manera que fins i tot la part groga és afectada i difosa i només els raigs vermells, els més direccionals, segueixen un camí gairebé rectilini. D'aquí el color vermell del sol ponent.
Els colors que ens ofereix el cel en aquests casos, s'originen també gràcies a la intervenció de les molècules existents en l'aire i de les partícules que aquest té en suspensió "l'aerosol atmosfèric", que dispersen i desdoblen la llum solar de múltiples maneres.
Quan el sol ha desaparegut sota l'horitzó, s'observa a l'oest del cel una resplendor purpuri, que aconsegueix la seva màxima intensitat quan el Sol ha baixat uns 5 ° per sota de l'horitzó. A sobre del lloc on s'ha post el Sol, separat de l'horitzó per una estreta franja vermell-marró, sol veure un semicercle el color varia entre el porpra i el rosa. Aquesta coloració es deu en essència a la refracció de la llum solar en les partícules que enterboleixen l'aire.
Espero que hagueu pogut entendre les explicacions que he trobat i que també hagueu gaudit d'algunes de les meves fotografies de postes de sol.
La propera vegada que contempleu aquest espectacle de colors potser us enrecordareu de la trajectòria dels raigs de llum en l'atmòsfera i les partícules que es van trobant pel camí ;)
Fins la propera entrada
Bona nit i bona llum
Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada