El reportatge ha estat realitzat per mi i per la periodista i amiga Bego Masdefiol, encarregada del text. Les seves paraules han plasmat els sentiments i coneixements de la gent que viu, treballa i gaudeix d'aquesta comarca.
Comencem amb la portada.
La fotografia mostra el poble d'Arsèguel i darrera seu la silueta nevada de la serra del Cadí.
Aquesta fotografia està feta a finals de tardor, vaig estar un parell de dies fotografiant diferents temes pel reportatge i el darrer dia just abans de marxar vaig informar-me sobre una de les millors vistes del poble, i aquí la teniu.
La següent imatge la podeu trobar al girar la portada.
Mostra un dels camps dels voltants del poble de Coll de Nargó entre la boira, ben d'hora al matí.
És una fotografia que li tinc un especial carinyo ja que no la vaig buscar si nó que els meus ulls adormits se la van trobar. Acabava de fotografiar les muntanyes de Coll de Nargó a la sortida de sol i tot seguit vaig agafar el cotxe per fer camí al següent destí fotogràfic. Mentre conduïa per un caminet de sorra vaig girar el cap i vaig veure des del cotxe aquest paisatge. Vaig aturar-me inmediatament, vaig baixar del cotxe i em vaig enfilar sobre una roca per tenir una perspectiva més elevada de l'escena.
Per mi va ser un regal de paisatge. Suposu que el fet de llevar-se molt d'hora per agafar les primeres llums té les seves recompences...
Aquesta fotografia està feta a l'estable de la formatgeria Cal Codina al poble d'Ossera, on la Mercè i el Raúl elaboren un dels millors formatges del món: el Serrat Gros.
Ara ja fa un parell d'anys que vaig fer un seguiment fotogràfic complet de tot un cicle de la vida d'una cabra en aquesta formatgeria. A finals de febrer és quan comença l'època dels parts a Cal Codina i jo vaig passar un cap de setmana fotografiant-los.
Aquesta fotografia és doblement especial: primer perquè mostra les 3 cabretes en un moment molt important i segon perquè em va resultar increïblement fàcil fotografiar de tan a la bora les cabres mentre tenien els seus parts. Crec que em va resultar tan fàcil i tan còmode aquest procés perquè sempre que he estat fotografiant les cabres del "Serrat Gros" he sigut una més (ja m'enteneu, no una cabra més, es clar!!).
El vincle que vaig establir amb les persones i els animals durant aquest treball es veu reflexat en forma de fotografies amb un component emocional molt bonic.
Aquesta fotografia està realitzada una nit d'estiu d'aquest mateix any.
El dòlmen està situat en la part alta d'un turonet, prop del poble de Biscarbó. Abans, però, de fer la fotografia vaig tenir que realitzar uns passos previs: plantar el trípode, escollir l'enquadre abans de que és fes de nit i enfocar el dòlmen.
Després només va caldra esperar que caigués la nit perquè les estrelles es veiessin en plena foscor.
Bé, fins aquí una petita mostra d'imatges del treball de l'Alt Urgell.
Espero que us hagi agradat saber les petites anècdotes de com es van fer algunes de les fotos del reportatge.
Fins la propera entrada.
Bona nit i bona llum
Per a més informació:
wwwadrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada