Quan tu i jo parlem el mateix idioma: fem màgia

Després d'anys d'estudiar i intentar comprendre la fotografia, descobreixo nítidament la similitud que comparteix amb l'escultura. El volum, la forma, la llum, la foscor. Intentar captar un element matèric, amb dues o tres dimensions. La necessitat de capturar un instant precís en roca o en paper...

Després d'anys d'estudiar i intentar comprendre la fotografia, descobreixo Josep Maria Subirachs (1927-2014): escultor, pintor, gravador i crític d'art.
Agraïda de sentir-me ignorant i curiosa alhora, gaudeixo aprenent dels homes i dones d'ara, d'abans i de després.

Un artista polifacètic que m'ha desmuntat els meus propis esquemes. Fantàstic !!
A través de les seves línies precises sobre pedra aconsegueix transmetre molta contradicció. Obres seductores, massisses i poderosament austeres. El llenguatge abstracta junt amb la iconografia en la seva part més figurativa, em desvela que lo rígid pot estar en moviment.
Obres que em toquen "lo transcendent" de la meva pròpia ànima i constantment m'interroguen. 
Observo les figures que utilitza i algo dins meu ressona, com si d'alguna manera estiguem compartint una conversa a través d'un llenguatge inefable, que no es pot explicar amb paraules. ART.


Quan vaig veure els dibuixos de Subirachs ràpidament em van inspirar.
Alguna cosa del seu idioma s'havia imprès en mi, al cap, al cor...no ho sé pas.

Poques setmanes més tard vaig estar treballant al laboratori fotogràfic, a mode d'experimentació i exploració, a través de la tècnica dels quimigrames. Captures de llum sobre paper foto-sensible, tot jugant amb els líquids de revelat de la propia còpia.
Alguna certesa es filtrava en el procés de creació, coneixia a cegues què funcionava i què no.
Com s'aproximaven les pessigolles que al meu cap rondaven des de feia temps. Esperava "parlar" a través de les meves imatges i generar una conversa (a través del temps és clar) amb algunes de les obres de Subirachs. 
Sens dubte, el plaer més gran va ser intentar-ho, caminant amb un somriure al llarg de tot el camí.

-> "A ingrés" 1988, Josep Maria Subirachs
-> "Fulla elèctrica" (gràcies a una imatge pro-fotogràfica, realitzada anteriorment pel company de professió Ramón Casanova, vaig poder extreure aquesta fulla elèctrica).

.

-> "L'ànima" 1995, Josep Maria Subirachs
-> "Quimigrama 6" (quimigrama realitzat amb cinta adhesiva, un got transparent i líquid revelador).


QUAN TU I JO PARLEM EL MATEIX IDIOMA: FEM MÀGIA

Bona sort i bona llum.

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

La infància i l'Art brut

Quin lligam tenen la infància i l'art brut?
Contextualitzem el tema que tenim entre mans fent una mica d'història i un parell de reflexions:

A mitjans del segle XX l'artista Jean Dubuffet decideix investigar una manera més lliure de concebre la creació artística. Influenciat pel llibre "Expresiones de la locura" de Hans Prinzhorn, comença a percebre l'art des d'un altre punt de vista. Segons les seves pròpies paraules ens explica:

"Las imágenes del libro me influyeron mucho cuando era joven. Me enseñaron el camino y fueron una influencia muy liberadora. Me di cuenta de que todo estaba permitido, de que todo era possible. Existían millones de posibilidades de expresión fuera de las avenidas culturales aceptadas"

Dubuffet va fer un gir estilístic en el seu treball i va experimentar al llarg de la seva carrera amb diferents materials, sempre explorant resultats sorprenents.

Així és com va néixer la invenció cultural d'art brut, aquell art que engloba les formes d'expressió instintives, nascudes d'una necessitat irrefrenable i realitzades per persones lliures de les influències culturals normals.


                                 


Instint + llibertat. Un binomi que es dóna (en la majoria dels casos) de forma natural ens els nens i nenes, ja que a través del joc i l'exploració aconsegueixen crear algo fantàstic, que està en la seva imaginació i que acaben donant forma amb les seves mans.
D'aquesta manera, a través d'una curiositat sana es descobreix el món i et descobreixes a tu mateix.

Tot és possible en el món de la imaginació, no hi ha límits (només els condicionaments morals dels adults) i aquesta condició és la que afavoreix la creació des de la llibertat i el joc.

Quantes vegades fem fotos, escrivim, cantem o dibuixem com quan érem nens i nenes?
Amb aquella llibertat absoluta, sense projeccions, inseguretats, pressions socials i lluny de la pesada premissa d'obtenir un resultat tangible i productiu?

Per acabar, m'agradaria recordar una poema del filòsof i místic Rumi que diu:

Balla, com si ningú t'estigués mirant,

Estima, com si mai t'haguessin ferit,

Canta, com si ningú t'hagués escoltat,

Treballa, com si no necessitessis diners,

Viu, com si el cel estigués a la terra.

Bona sort i bona llum.

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Sinestèsia o com tot pot ser U

Des de ben petita m'ha fascinat la percepció humana...
Sense saber-ho conscientment m'agradava jugar a imaginar de quin color seria el so d'uns tambors africans. Quin gust tindria el color marró si el pogués tastar, com dansaria el meu propi nom, cada lletra: A-D-R-I-A-NA...?

De mica en mica, en fer-me gran, em van "reducar" perquè deixés la fantasia per viure en el món real.
I ara, que torno a recuperar la nena que hi ha dins meu, torno a explorar la imaginació no només com un exercici lúdic i divertit, sinó com una possible eina de creació artística.

Tinc la teoria que totes les persones podem viure un grau de sinestèsia (variació de la percepció dels sentits) en nosaltres. Tot i que hi ha alguns afortunats que de manera natural ho viuen sense fer cap esforç, ho perceben de manera totalment involuntària.

Crec, però, que un cert grau de sinestèsia es pot entrenar i adquirir paulatinament.
Gran part de les potències humanes radica en l'atenció, la consciència amb el que es fa o es viu o es percep.
Per tant, per què no abandonar-nos al plaer de la percepció alterada..? Ara, però, amb la saviesa d'una persona madura (en el millor dels casos).

"I perquè no?" "I si...?" "Com si...?" poden ser les millors preguntes per començar.
Imaginar un arc de colors on sento sons, moviment a través de la paraula, una pell càlida on hi ha silenci... bellesa on hi ha decadència.
Em pregunto: la percepció humana és infinita, però el llenguatge és finit?
Com mesclem aquests dos ingredients entre les nostres mans, en el moment d'expressió...?

Us comparteixo la imatge que m'ha fet pensar en aquestes línies de reflexió.
Una galàxia enmig de l'asfalt, un foc tribal al terra de la ciutat, una espurna de màgia entre tanta foscor...
Estats alterats de percepció naturals... De què tenim por? De percebre lo inimaginable?

Bona sort i bona llum.

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Quan dansen les flors

Fa unes setmanes vaig poder visitar l'exposició "Ciència fricció. Vida entre espècies companyes" al CCCB de Barcelona. La vaig gaudir molt, ja que em va fer pensar, em va divertir i va despertar la meva curiositat. Què més se li pot demanar a una exposició?

Em va fer pensar en el pas del temps i com donem per sabut el que ens han dit tota la vida.
"Les plantes no es mouen" Mentida.
Sí que ho fan, però ho fan a una velocitat tan diferent de la nostra que no la podem percebre a primera vista.

El director alemany Max Reichmann va fer un documental l'any 1926 amb el nom de "Das Blumenwunder" (El miracle de les flors), on es podia veure el moviment de diferents plantes al créixer. Amb la tècnica del timelapse va poder enregistrar aquest moviment.
En el vídeo es pot veure l'expressió d'aquest ésser viu, amb un temps que no és el nostre, poder per això pensàvem que no es movien les plantes, ja que el seu temps no entra en els nostres esquemes humans. Que limitat...no?

Si poguéssim aturar la nostra mirada a un sol element o bé una escena, quantes coses passen lentament per davant dels nostres ulls sense que ens adonem?

Si pogués observar com creix, lentament, la closca d'un ou d'àguila...
Si pogués observar l'humus podrint-se al terra d'un bosc...
Si pogués observar el desglaç dels glaciars en les muntanyes...
Si pogués observar el creixement d'una olivera mil·lenària...

Tot és temps, atenció i percepció.

Em sembla curiós com calculem i limitem el temps. Els fets poden passar lentament o ràpidament, suposo que tot dependrà amb què ho comparis. I fins i tot depèn de quin estat d'ànim tinguis en el moment de viure-ho, tots sabem que quan som feliços el temps passa més ràpidament.

En el vídeo podem veure com el creixement d'aquesta planta es transforma (segons la nostra percepció) en una dansa cap amunt, tota una expressió corporal per aquest ésser viu. Però mentre escric aquestes línies també em pregunto: que jo interpreti com una dansa el creixement d'aquesta planta segueix sent una interpretació personal i amb una visió on li dono atributs humans a una planta.
Tot i que m'agraden aquestes comparacions entre l'ésser humà i els altres ésser vius, som i no som el mateix. Sóc conscient i em permetré la llicència de jugar amb la poesia d'aquesta comparació.
Que bonic que és veure a les flors dansar...al seu propi temps.

Bona sort i bona llum.

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Contra tot pronòstic

Després de 5 anys sense escriure al blog, hi torno de nou.
Ho faig ben conscient que a finals de l'any 2021 no està "de moda" escriure un blog. Ara el que toca és tenir Instagram, un canal de Youtube,  Twitter i Linkedin com a mínim (i segur que em deixo uns quants que desconec).

CONTRA TOT PRONÒSTIC tornaré a escriure entrades que avui en dia les persones modernes ja no llegiran, perquè no tenen prou temps, perquè un blog no és visible a la xarxa o perquè senzillament no és prou interessant per un públic consumidor de coses que poden fer créixer els seus egos... Perquè no parlaré de màquines de fotos ni de tipus d'edició per aconseguir imatges amb molts likes, ni explicaré lo xupi-guai que és fer una foto, ni lo increïble que és ser fotògrafa, perquè moltes vegades no ho és (i això no queda bé dir-ho a les xarxes).

Torno a escriure perquè em ve de gust. 

Una vegada amb un company de feina parlàvem de quines imatges sabíem que aconseguirien més likes, i quines no. I el més curiós de tot és que les imatges que normalment m'agraden més no sempre són les que tenen més vots de l'estimat públic, sinó les que m'atrapen al moment de fer-les.

Avui, a part de reivindicar l'exercici d'escriure per plaer, us compartiré una de les imatges que em va atrapar al moment de fer-la.
Avui, reivindico el plaer d'escriure per escriure, per mi i per compartir.
Avui, reivindico el plaer d'ensenyar fotos que per a mi són significatives, independentment de si rebran elogis o no.

Ho reivindico, contra tot pronòstic.

Bona sort i bona llum.

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Un llenç en blanc

Després de setmanes d'intens treball, cursos, tallers i fotografies em calia desconnectar, o més ben dit: em calia connectar. Feia molt de temps que no fotografiava a la natura sense cap pretensió, sense cap objectiu que no estigués relacionat amb el treball. Per això vaig anar a passar un cap de setmana a un dels meus indrets preferits, als Estanys de la Pera. Necessitava tornar a gaudir amb el que estava fotografiant, necessitava fotografiar sentint el que estava fotografiant, enamorar-me del que estava fotografiant.

La idea era passar dos dies a la natura amb la meva càmera, però l'objectiu principal era gaudir de cada foto, de cada moment, de cada connexió amb el que estaven veient els meus ulls i sentia el meu cos. Tornar a recuperar la sensació que estava en sintonia amb el m'envoltava, i que millor que la muntanya a l'hivern, amb la neu com a llenç en blanc per crear i plasmar cada estat en imatges...!!

    

La neu, a l'inici, sembla un element molt fàcil de fotografiar per la seva espectacularitat i brillantor, però no és ben bé així. Jo personalment el veig un element natural que m'ofereix la possibilitat d'escriure tot el que vull, però és important conèixer bé quins són els elements visuals que puc utilitzar per jugar amb ella. Saber molt bé l'hora del dia en què estàs fotografiant per extreure color d'on no n'hi ha o buscar la composició més idònia per remarcar un joc de línies en el paisatge.  

     

A part de conèixer bé l'entorn i els recursos visuals que podia utilitzar per generar fotografies, per a mi va ser molt important ser conscient que és el que em cridava a fer cada imatge. El que veia era fruit d'una fotografia preconcebuda que sabia que funcionaria visualment o en la meva mirada hi havia una part de mi, del meu caràcter, de la meva visió personal?
Després d'unes hores és quan realment vaig començar a fer fotografies que encara no havia fet mai, fotografies que intentaven plasmar com em sentia a cada moment (cansada, amb fred o sorpresa de veure un tronc o un arbre enmig de tanta bellesa...).

                                  

Expressar les emocions a través de fotografies de natura és complicat però haig de dir que quan ho aconsegueixo la recompensa interior és fantàstica, no perquè surten bones imatges sinó perquè són fotografies honestes i úniques.
El regal no és el resultat sinó el camí per aconseguir arribar-hi.

Bona sort i bona llum.

Per a més informació i fotografies:

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Herència visual

Després d'uns mesos de molta feina per fi he trobat un moment per compartir una reflexió fotogràfica que em balla pel cap des de fa un temps. L'origen de la nostra herència visual.
Darrerament em miro les meves fotografies i penso..."D'on ha sortit aquesta idea, aquest punt de vista...? Perquè m'he fixat en aquests colors o en l'ombra projectada al terra...?"

La nostra mirada subjectiva de què s'alimenta? Doncs està clar que de la nostra expressió interna, de totes les vivències que deixen marca i ens determinen alhora d'observar i després captar amb la nostra càmera el que ens ha cridat l'atenció.

Però una de les fonts de les quals s'alimenta la nostra mirada personal és de l'entorn i l'educació visual que rebem al llarg dels nostres anys a través de la cultura (pintura, cinema, música), la publicitat i les modes...

Per això avui us vull explicar, confessar, mostrar: 3 exemples personals. Tres fotografies en les quals en el moment de fer-les vaig ser conscient d'on venia la meva inspiració visual. D'altres fotògrafs amb mirades i estils ben diferents.


La primera imatge està realitzada l'hivern passat a Montjuïc durant una fantàstica posta de sol que tots/es els que estàvem allà vem volguer fotografiar.
I la fotografia que em va venir el cap és la del fotògraf John Stanmeyer, guanyador d'un World Press Photo. La foto de Stanmeyer retrata un moment en que un grup d'africans a Djibouti aixequen els seus mòbils per intentar captar alguna senyal de cobertura per poder-se comunicar amb amics i familiars durant un dels punts de trànsit d'immigrants.

Els "ingredients" de la foto per a mi són clars: contrallum, joc de colors, siluetes alçant el braç i un punt de vista contrapicat. La realitat que representa cadascuna dista molt una de l'altre.

La segona imatge està realitzada a l'entrada de la Casa de Cultura de Sant Cugat, just sortia d'impartir un taller al centre i a la sortida vaig veure com la llum es filtrava per la porta d'entrada projectant les ombres de les persones.

Ràpidament em vaig enrecordar del fantàstic joc d'ombres que sovint utilitza el fotògraf i company Quim Farrero. És una de les fotografies del seu projecte personal "Els Altres", on mostra d'una manera deliciosa la soledat de l'èsser humà en entorns urbans.

                             

La tercera imatge està realitzada una tarda d'hivern donant una volta pel Prat de Llobregat. En els últims minuts de llum, la posta de sol quedava reflexada sobre els vidres dels cotxes de diferents colors, m'agradava com la repetició de formes i els colors quedaven en la fotografia.
El reconegut fotògraf Saul Leiter era un amant del color, les seves imatges netes, clares i directes sempre mostraven figures geomètriques envoltades de tons saturats.
Tota una inspiració. Un fotògraf que sempre recomano.

                              


Amb aquestes mostres fotogràfiques pretenc explicar com n'és d'important veure, conèixer i investigar el treball d'altres fotògrafs per tal de que ens poguem continuar formant i enriquint dels diferents tipus de mirades que hi han hagut. I no pel propòsit de copiar estils, NO, més aviat amb el propòsit d'experimentar i probar "ingredients" visuals que s'han utilitzat per generar sensacions (l'utilització del color, composició, línies, tècnica, etc, etc, etc).

Us animo a compartir les reflexions o bé les fotografies en les que heu sigut conscients de la font visual que us estaveu inspirant.

Bona sort i bona llum

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

La Vall de la Llosa, nova localització pel Taller Fotogràfic

El cap de setmana 5 i 6 de novembre està programat el Taller de Fotografia de Paisatge als Estanys de la Pera. Aquesta vegada hi ha una nova i especial localització on aniré amb el grup d'alumnes: la Vall de la Llosa. Un racó increïblement bonic i autèntic.

Us deixo una mostra de fotografies perquè pogueu gaudir des de casa dels colors i les formes que conté aquest bosc de ribera tan especial per a mi.

Si esteu interessats en rebre informació sobre els tallers o voleu conèixer més informació no deixeu de visitar l'apartat de "Formació" i "Pròxims tallers" a la meva web: http://www.adrianaolsina.com/prxims-tallers

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

"Cada vegada que miris a un arbre...pensa"

Aquesta entrada és una invitació a reflexionar sobre el nostre pròpi creixement.

El text m'el va fer arribar una molt bona amiga fa una setmana i em va semblar molt apropiat tant pel que deia com perquè utilitza els arbres com a metàfora. Em va fer pensar sobre la nostra pròpia força i sobre la confiança en la vida.
Espero que us agradi tant com a mi i que també us dibuixi un somriure als llavis i al cor :)

"La próxima vez que veas un árbol, obsérvalo con detenimiento y, si puedes, date cuenta de lo siguiente: ese árbol representa muchas cosas que sucedieron correctamente. Muchas cosas que salieron bien. Muchas cosas que están bien.

En alguna parte, una semilla cayó a la tierra. Y la semilla era adecuada. Era idónea, llevaba un maravilloso potencial en su interior. Esto, además, sucedió en la estación apropiada, y esa estación permitió que el potencial de la semilla se manifestara.

También recibió la cantidad correcta de agua. Con demasiada agua era perfectamente posible que la semilla hubiera sido arrastrada. Pero recibió la cantidad precisa de agua a la velocidad adecuada. Y adecuada fue también la tierra en la que cayó.

Y así, esa semilla germinó. Podría haber caído presa de algún animalito en busca de alimento, pero no fue así. Una helada mortal podría haber destruido a la pequeña planta, pero no lo hizo.

Según iban alternándose las estaciones, cada una de ellas fue lo suficientemente benigna como para permitir que la manifestación de este potencial pudiera tener lugar, pudiera seguir hacia delante. Así pues, continuó. Tal vez se produjera un incendio, pero no fue lo suficientemente severo como para acabar con la planta. Y llegaron sequías e inundaciones, pero tampoco fueron tan rigurosas como para matarla.

De algún modo, a través de muchas estaciones, la manifestación de este potencial continuó y continuó y continuó. Y, en el caso de alguno de los árboles que ves, no estamos hablando de minutos, ni siquiera de unos cuantos años, sino de algo que fue prosperando a lo largo de cientos de años.  Y aquí está. Podemos mirar a ese árbol y decir: “Algo funcionó”

Cuando mires a ese árbol, mírate a ti mismo bajo la misma óptica también. Date cuenta del éxito que supone esta existencia. No es un concepto, ni un borrador, es real. Cada uno de nosotros representa ese éxito, un éxito que continúa desarrollándose. ¿Cómo lo sabes? Porque el regalo del aliento sigue resonando en tu interior. Funciona. Funciona. Está aquí."

Maharaji

    


Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Projecte ARBRES singulars 2º part

Fa uns mesos us vaig presentar aquí al blog el projecte ARBRES (per veure l'entrada clica al següent enllaç: http://adrianaolsina.blogspot.com.es/2015/05/projecte-arbres-singulars.html ).

L'objectiu del projecte ARBRES ideat per Pepa Tort (biòloga, creadora i mare d'aquest projecte) és el de realitzar un llibre d'arbres singulars i monumentals de les zones de l'Alt Urgell i de la Cerdanya on es mostraran una sèrie de fotografies acompanyades d'un text on s'explicarà la història i/o esdeveniments al voltant de cada arbre.



L'entrada d'avui té com a objectiu el seguir parlant d'aquest projecte per continuar fent-ne difusió i compartir l'emoció d'aquest treball.Ja ha passat gairabé un any des de la primera vegada que vaig fotografiar algun d'aquests arbres. Al llarg dels mesos la Pepa i jo hem anat a veure boscos i arbredes en la seva màxima expressió. Hem pogut gaudir dels colors de les fulles a cada estació de l'any i ens hem meravellat cada vegada que hem visitat un d'aquests imponents arbres.

                                       

A mesura que he anat visitant i coneixent els arbres que la Pepa em mostrava la meva fascinació per aquests èssers ha anat creixent poc a poc i és que una extranya sensació d'admiració es creava dins meu. La Pepa transmet molt d'entusiasme quan parlar dels arbres i a través de les seves paraules he après molt d'ells.

Gràcies a la suma d'aquests ingredients (naturalesa, coneixement, respecte i entusiasme) m'he adonat un cop més que cal enamorar-se del que estàs fotografiant i és el que em passa cada vegada que visito un d'aquests arbres.
També m'he adonat que cal està implicat en el que s'està fotografiant, ser conscient i reconèixer el valor que té un arbre com a espècie. Els arbres ens proporcionen a efectes pràctics una infinitat de possibilitats per poder construïr eines, utensilis, decoració, etc.
Però cal destacar que l'arbre és un bé finit. La frase de René de Chateaubriand crec que sintetitza força bé la idea que vull explicar-vos: “Els boscos precedeixen a les civilitzacions, els deserts les segueixen”.

És important considerar l'arbre com un element de la natura que cal conservar tant en la muntanya com al voltant de zones poblades. És un èsser que ens ha acompanyat al llarg de la nostra història i que ha donat sentit i protecció en molts sentits en algunes de les nostres cultures més antigues i sabies.

                                  

Us convido a que feu una ullada als arbres que tingueu pròxims a casa vostra: plantaners a Barcelona, el roure més antic del poble, la pineda prop dels camps de conreu, alzines, cirerers, salzes, pollancres... Us convido a disfrutar de la natura més immediata, la de casa nostra.

A través d'aquesta entrada he volgut compartir entusiasme, amor i respecte per aquests èssers vius. Espero que les meves paraules i la meva experiència us serveixin per reflexionar i gaudir una mica més cada vegada que observeu un dels vostres arbres més propers.

Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Tardor a Bagà

Després d'uns mesos d'aturada torno al blog per compartir-vos imatges i reflexions entorn a la fotografia. I aquesta vegada la protagonista de l'entrada és la tardor.
Aquest darrer cap de setmana he estat fotografiant pels voltants del poble de Bagà (Berguedà), tot preparant el proper taller de fotografia de paisatge que impartiré a finals de novembre.
Per a més informació poseu consultar dates al següent enllaç:
http://www.adrianaolsina.com/#!prxims-tallers/c637

Uns dies abans havia estat fotografiant entorn el projecte ARBRES a la Cerdanya i els colors de la tardor encara no estaven en el seu punt més espectacular. Però al creuar el túnel del Cadí em vaig trobar amb la grata sorpresa, la tardor sí que havia arribat de ple als peus de la Serra del Cadí i els seus pobles.
Un cop allà em vaig preguntar "Què fa que en un territori ja hagi arribat la tardor i en un altre encara no?". Doncs hi ha diversos factors que acceleren aquest canvi de color en les fulles verdes d'estiu: tipologia d'arbres, situació geogràfica i climatologia. També cal tenir en compte que podem trobar 2 faigs un al costat de l'altre i un tenir les fulles en un estat més avançat de tardor i l'altre no i és que cada arbre i cada territori és únic.
Aquesta és la bellesa de la diferència de cada èsser.

 Us deixo algunes imatges perquè pugueu disfrutar dels seus colors.

Fins la propera entrada.
Bona llum i bones fotos !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Coneix els teus veïns (Meet Your Neighbours) - fulles d'ARBRES

La setmana passada vaig presentar aquí al blog el projecte ARBRES singulars, i aprofitant que últimament observo les particularitats de tots els arbres m'he animat a fotografiar algunes de les fulles que m'han resultat més interessants. Normalment les fulles són un dels elements que ens hem de fixar per conèixer i identificar l'espècie d'arbre que tenim davant.

Per tot això he volgut mostrar-vos les diferents fulles que he recollit per fotografiar-les a l'estudi i veure amb detall quina estructura, color i forma tenen cadascuna d'elles.

La manera d'enfocar aquestes fotografies és molt similar (per no dir igual) al projecte que els conservacionistes Niall Benvie i Clay Bolt van fundar al 2009: Meet Your Neighrbours. El projecte pretén que la gent es torni a apropar a la natura. Per això proposa fotografiar la fauna i la flora que viu entre nosaltres d'una forma diferent (amb un fons blanc i una llum suau i uniforme). D'aquesta manera tornem a posar l'atenció sobre la flora silveste del nostre entorn, tant important per al nostre equil·libri natural.

Aquesta iniciativa és a nivell mundial i em sembla una genial idea per 2 motius: apropa la natura a les nostres vides d'una manera didàctica i divertida i alhora, provoca que la gent tingui ganes de fotografiar el seu entorn amb respecte i admiració.
Per aquest motiu he volgut participar a la meva manera amb la difusió d'aquest missatge tan positiu i engrescador.
A l'entrada d'avui us mostraré una sèrie de fulles de diferents arbres que he recollit al llarg de les darreres setmanes.
Com que no tinc estudis de biologia ni res similar he tingut que documentar-me a través de diferents webs, espero doncs que els experts em perdonin si m'equivoco en alguna dada.

La primera protagonista de l'entrada és la fulla d'avet.
Els avets (abies) són un tipus d'arbre perenne que poden arribar als 50m d'alçada. La seva floració és normalment d'abril a maig i el seu fruit és la pinya. El seu hàbitat és a alta muntanya entre els 1.200-2000m. La fulla de l'avet té forma cilíndrica d'uns 10-15cm de llargada que al principi són de color verd i després es tornen de color marró. Si us hi fixeu la base de la fulla té forma de ventosa.De les fulles i l'escorça s'extreu oli de trementina, per a fer medicines i també per la fabricació de pintures.
A la fotografia que tenim a continuació es poden veure les diferències de colors i disseny que presenta aquesta fulla tan bonica i resistent.



La següent protagonista és la fulla de la sequoia.
La sequoia (sequoia giganteum) és un arbre perenne de la família de les cupressàcies és un arbre de dimensions molt grans que pot arribar fins a 100m d'alçada. El temps de floració és d'abril a maig. La seva fulla de color verd i està disposada en forma d'espiral amb una textura molt flexible i persistent.

                             

La tercera foto que us presento és la meva preferida: la fulla de pinsap (abies pinsapo).
L'arbre del pinsap es troba normalment al sud de la península en àrees protegides. L'arbre és molt robust i de copa piramidal. La seva fulla té forma de raspall format per petits tubs subjectes a la branca a mode de ventosa (igual que la fulla d'avet, ja que són de la mateixa família).

                                

La següent protagonista de l'entrada és la d'un arbre curiosíssim: la fulla del ginkgo biloba.
És un fòssil vivent. Originària de la Xina, l'arbre prové d'una branca evolutiva que es va separar de la resta de plantes fa com a mínim uns 270 milions d'anys. La fulla té forma de ventall i d'avegades es poden trobar fulles amb malformacions amb la fulla partida per la meitat, curioses i molt boniques per cert.

                                  

Per acabar l'entrada us presentaré una fulla molt comú en el nostre territori: la fulla de la thuja (un gènere de planta dins la família del xiprer).
Originària de les zones nord del globus (Nort amèrica i est Asiàtic). Anomenat freqüentment "arbre de la vida" degut al seu fullatge sempre verd. L'escorça de la thuja és rogenca i fibrosa i les seves branques i fulles planes. Aquest tipus d'arbre s'utilitza bàsicament per guarnir jardins i parcel·les. La fusta és molta preciada ja que s'utilitza tan per a construïr caixes de guitarra com a la fabricació d'eines per al camp.


                                 


Com heu pogut veure totes les fulles que us he presentat mostren un disseny magnífic i preciós.
Aquestes fulles les he anat recollint a mesura que he anat fotografiant els arbres d'on provenen i en aquest cas no són veïns directes (ja que venen de la Cerdanya) però m'ha fascinat la forma i la bellesa que contenen.
Amb l'entrada d'avui volia compartir l'entusiasme de veure tanta bellesa en les fulles dels arbres que tenim a casa nostra.

Si heu arribat fins al final de l'entrada (que serà que heu tingut prou interés en el tema) us proposu que proveu de fixar-vos amb els detalls de les fulles que us envolten i us deixeu sorprendre per elles ;)

Bona llum i bones fotos !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Projecte ARBRES singulars

Us presento el projecte ARBRES del qual estic treballant des de la tardor passada. La meva tasca dins aquest projecte (ideat i impulsat per la biòloga Pepa Tort) és la de fotografiar els arbres monumentals i més singulars de les zones de l'Alt Urgell i la Cerdanya.

Al llarg de la nostra història els arbres han sigut molt importants en diferents àmbits tant a nivell cultural com religiós o econòmic. Sabem que en diferents cultures els arbres han sigut un símbol de vida, creixement i sabiesa.

En l'actualitat molts boscos d'arbres d'arreu del món estan desapareixen d'una forma massiva provocant una desforestació en moltes zones del planeta. Hem pensat que podem aportar un granet de sorra dins d'aquest procés fent visibles aquests èssers vius que cada vegada prestem menys atenció. Aquest és una dels motius que ens ha impulsat a donar a conèixer els arbres més interessants i majestuosos d'aquestes terres pirenàiques. Perquè pensem que aquí, a casa, també tenim grans exemplars per poder admirar, conèixer i respectar.

Amb l'entrada d'avui us mostraré els arbres que més m'han impactat més per tamany, forma i estructura i sobretot per la perfecta adaptació al medi natural.

El primer arbre és un roure de 3.50 metres de perímetre prop del poble de Músser, Cerdanya.
El roure és un arbre caducifoli que pot arribar als 15-20 metres d'alçada i que molt sovint pot fer una gran i ampla capçada (com el de la foto). Depèn de l'espècie de roure els podem trobar en diferents hàbitats. El seu fruit és la gla i la seva fusta és molt utilitzada per a la construcció i la fabricació de mobles.

El segon arbre és una sequoia de 6.38 metres de perímetre situat en un jardí privat al poble de Bolvir, Cerdanya. La sequoia és un arbre perenne i endèmic de la zona de California (EEUU) i pot arribar a fer més de 100 metres d'alçada i viure fins 1.800 anys. Al ser un arbre bastant trencadís no s'ha explotat en massa ja que al tallar-lo la fusta es descompon ràpidament per tant els seus usos són principalment turístics (en algunes zones protegides dels EEUU).

El tercer i darrer arbre d'aquesta entrada és un til·ler situat a una finca particular a la Vall de la Llosa, Cerdanya. Aquest arbre és caducifoli i pot arribar als 20-40 metres d'alçada. Les flors d'aquest arbre són aromàtiques i s'utilitzen per combatre refredats o bé per fer infusions ja que tenen propietats somníferes.

Aquests 3 arbres són una petit mostra del projecte. Espero poder anar ensenyant-vos els arbres que anem descobrint i catalogant.

Fins la propera entrada.
Bona llum i bones fotos !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Curs d'Iniciació a l'Alpinisme - CEC

Al llarg dels 3 primers caps de setmana de març he assistit com a alumne al curs d'Iniciació a l'Alpinisme que el Centre Excursionista de Catalunya ha organitzat. En aquesta entrada vull mostrar les diferents fotografies que he anat fent al llarg del curs i un resum dels conceptes apresos.

Podriem descriure l'alpinisme com l'activitat de pujar muntanyes on existeix la presència de neu i gel, on cal l'utilització de materials i tècniques específiques per progressar en el terreny (pot intenvenir o no l'acció d'escalar).

Els tècnics i professors que ens van acompanyar, guiar i ensenyar el llarg de tot el curs han sigut el Roger Cararach i l'Alberto Fernández. Professionals de la muntanya, alpinistes i escaladors apassionats.

El primer cap de setmana vem anar a Andorra, a la vall d'Incles. Allà vem fer les pràctiques de búsqueda amb ARVA, pala i sonda, també ens van ensenyar els conceptes bàsics de nivologia i allaus i les divertides tècniques d'auto-detenció (divertides perquè simules caure per una pendent de neu i gel i no hi ha perill!). Per la nit vem aprendre els nusos bàsics (el 8, el dinàmic, el ballestrinque, el bachmann, etc) i una mica d'orientació. El diumenge vem realitzar la primera pressa de contacte amb els grampons i el piolet fent una excursió fins a la Punta Sud (2.519m) de la cresta de Juclà. Una bona sortida per posar en pràctica tot el que vem aprendre al llarg d'aquest 2 primers dies.

 L'Alberto pujant cap a la Punta Sud (2.519m) de la cresta de Juclà, Vall d'Incles, Andorra.

                   El Roger ens enseya a pujar amb comoditat i seguretat per la neu amb els grampons i el piolet.

El segon cap de setmana vem anar a la zona del Pedraforca. Dissabte vem aprendre a progressar i a assegurar-nos en roca. A mig matí vem practicar el descens de ràpel i l'escalada en gel.
Diumenge, com sempre, vem tenir que demostrar a través d'una pujada fins al cim del Pedraforca els conceptes adquirits de progressió i seguretat en terreny mixt (roca i neu). En diferents punts de la pujada vem practicar l'escalada en llargs i en ensamble.

El Xavi practicant amb 1 piolet a cada mà l'escalada en gel.

          L'Aina escalant en gel mentre l'Eva l'assegura des de baix.

            Al final del dia el Gerard recull la corda doble que hem fet servir.

 El Roger d'alt la cascada de gel recollint el material.

El Francesc assegurant el pas als alumnes.

El tercer i darrer cap de setmana vem anar a la zona d'Ulldeter. El dissabte a l'arribar a les pistes de Vallter 2000 ens vem trobar amb una nevada constant que no va parar fins el matí de diumenge. Tot i així vem pujar fins al refugi i vem fer les pràctiques de seguretat en neu (la T i el bolet). Al cap de poques hores estàvem tant mullats per la neu que vem tenir que passa la resta de dia dins el refugi prop de la bora del foc. El diumenge ens vam trobar amb uns 60cm de neu acumulada, vem sortir del refugi i vem fer l'activitat final de curs pujant una paret inclinada d'uns 50º-60º en diferents grups i després rapalejant fins a baix.

Un curs molt interessant i recomenable per a totes les persones que els hi agradi la muntanya hivernal. S'aprenen els coneixements bàsics de progressió i seguretat (importantíssim!) per moure's en terrenys de roca i neu.

Per a mi el curs a complert totes les espectatives. En el meu cas m'ha agradat especialment perquè he après els coneixements bàsics que em permeten aproximar-me a espais naturals per fer fotografies on abans no podia ni sabia accedir-hi.

Remarcar la professionalitat dels nostres instructors, entrega i paciència per dirigir un grup tant bàsic com el nostre. Quan les persones estimen allò que fan i imparteixen (alpinisme, escalada, etc) es nota.
Gràcies també a tots els companys i companyes per compartir aquesta mini-aventura.

Espero que us hagi agradat conèixer la meva experiència i poder veure-la de més a prop a través de les meves fotografies.

I recordeu, bona sort i bona llum.
Fins la propera entrada !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1