Aquest cap de setmana he estat fotografiant l'entorn natural que hi ha al voltant del
Refugi dels Estanys de la Pera (Cerdanya) i he pogut disfrutar d'uns paisatges hivernals privilegiats.
També han sigut uns dies d'introspecció, he tingut temps per pensar i reflexionar sobre els temes que actualment més em captiven: la natura i la fotografia. He pogut arribar a dues conclusions, la primera és que sóc una bona fotògrafa quan m'enamoro del que fotografio. I us haig de confessar que porto un temps enamorada d'un color en especial: el blanc, el color de la neu.
Al fotografiar la natura coberta de neu la meva mirada s'ha trobat amb un llenç en blanc on tot és possible i tot està per dibuixar; un color acromàtic i de claritat màxima que pot transmetre moltíssimes sensacions. El blanc representa l'harmonia i la puresa, però ha sigut fotografiant-lo quan he entès que és un color que em permet expressar-me amb llibertat. La llum, les formes, el color, les textures i els volums, els elements es converteixen en contrast, el blanc ho simplifica tot (el parany de l'aparent simplicitat).
I a través de les fotografies d'aquesta entrada intento explicar la segona conclusió a la que he arribat: el blanc és pura fragilitat transformada en fortalesa. Suposu que per això he acabat enamorant-me d'aquest color...
Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1
Una entrada preciosa, plena de llums i textures... Molt xules adriana!!
ResponEliminaGràcies Xavier pel teu comentari :)
EliminaMOlt maques les fotos Adriana!!!! Jo l'hagues dit a aquesta entrada "enamorada del color dins el blanc"! xq li has fet sortir els colors a la neu!!!! I a la muntanya!!!!
ResponEliminaFelicitats!
Sí, que li fet sortir els colors a la neu i al final també m'els fereu sortir a mi, jaja
EliminaMoltes gràcies Núria :D
Adriana, la resta ja ho sabiem que ets una bona fotògrafa, però sempre som molt llestos quan opinem dels altres! ;). Aquestes fotos són una passada i, des de la meva reconeguda ignorància fotografiera, diria que tenen un aire fresc i nou. Gràcies per compartir-les, gràcies per enamorar-te entre nosaltres. T'acompanyo per les fotos, la passió i moltes d'altres coses en aquesta aventura de la natura.
ResponEliminaUn petonàs,
Cèlia.
T'enamores d'un color senzill que allotja una tremenda complexitat, un colo pur. T'enamores perquè és el color que quan la llum juga amb ell, dona vida als altres colors del costat... una voluntat generosa, curiositats de la natura de la qual tenim molt per apendre. T'enamores perquè que et fa connectat amb la font, amb un abstracte orígen de la vida que s'inicia d'un aparent senzillesa. Ja ho va dir Miguel de Unamuno: Amo la simplicidad externa que cobija una gran complejidad interna.
ResponEliminaMolt bones fotos Adriana, molt bona introspecció.
Una abraçada
Víctor FB
Gràcies Víctor per les teves paraules !!!
ResponEliminaSuposu que m'enamoro d'un color que em dóna llibertat i això sempre és el que l'èsser humà a buscat en el fons.
Espero que puguis continuar seguint el blog i puguis aportar les teves reflexions amb nosaltres, s'agraeixen.
Una abraçada
Tot i ser una veu totalment inexperta a nivell fotogràfic, sóc una gran enamorada de la muntanya i m'agradria donar-te les gràcies per compartir aquestes fotografies i demostrar-me clarament perquè m'agrada tant la natura. Aquestes fotos em transporten a llocs visitats, oblidats, somniats, desitjats...simplement, transporten i considero que això és un gran art.
ResponElimina