Contra tot pronòstic

Després de 5 anys sense escriure al blog, hi torno de nou.
Ho faig ben conscient que a finals de l'any 2021 no està "de moda" escriure un blog. Ara el que toca és tenir Instagram, un canal de Youtube,  Twitter i Linkedin com a mínim (i segur que em deixo uns quants que desconec).

CONTRA TOT PRONÒSTIC tornaré a escriure entrades que avui en dia les persones modernes ja no llegiran, perquè no tenen prou temps, perquè un blog no és visible a la xarxa o perquè senzillament no és prou interessant per un públic consumidor de coses que poden fer créixer els seus egos... Perquè no parlaré de màquines de fotos ni de tipus d'edició per aconseguir imatges amb molts likes, ni explicaré lo xupi-guai que és fer una foto, ni lo increïble que és ser fotògrafa, perquè moltes vegades no ho és (i això no queda bé dir-ho a les xarxes).

Torno a escriure perquè em ve de gust. 

Una vegada amb un company de feina parlàvem de quines imatges sabíem que aconseguirien més likes, i quines no. I el més curiós de tot és que les imatges que normalment m'agraden més no sempre són les que tenen més vots de l'estimat públic, sinó les que m'atrapen al moment de fer-les.

Avui, a part de reivindicar l'exercici d'escriure per plaer, us compartiré una de les imatges que em va atrapar al moment de fer-la.
Avui, reivindico el plaer d'escriure per escriure, per mi i per compartir.
Avui, reivindico el plaer d'ensenyar fotos que per a mi són significatives, independentment de si rebran elogis o no.

Ho reivindico, contra tot pronòstic.

Bona sort i bona llum.

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Un llenç en blanc

Després de setmanes d'intens treball, cursos, tallers i fotografies em calia desconnectar, o més ben dit: em calia connectar. Feia molt de temps que no fotografiava a la natura sense cap pretensió, sense cap objectiu que no estigués relacionat amb el treball. Per això vaig anar a passar un cap de setmana a un dels meus indrets preferits, als Estanys de la Pera. Necessitava tornar a gaudir amb el que estava fotografiant, necessitava fotografiar sentint el que estava fotografiant, enamorar-me del que estava fotografiant.

La idea era passar dos dies a la natura amb la meva càmera, però l'objectiu principal era gaudir de cada foto, de cada moment, de cada connexió amb el que estaven veient els meus ulls i sentia el meu cos. Tornar a recuperar la sensació que estava en sintonia amb el m'envoltava, i que millor que la muntanya a l'hivern, amb la neu com a llenç en blanc per crear i plasmar cada estat en imatges...!!

    

La neu, a l'inici, sembla un element molt fàcil de fotografiar per la seva espectacularitat i brillantor, però no és ben bé així. Jo personalment el veig un element natural que m'ofereix la possibilitat d'escriure tot el que vull, però és important conèixer bé quins són els elements visuals que puc utilitzar per jugar amb ella. Saber molt bé l'hora del dia en què estàs fotografiant per extreure color d'on no n'hi ha o buscar la composició més idònia per remarcar un joc de línies en el paisatge.  

     

A part de conèixer bé l'entorn i els recursos visuals que podia utilitzar per generar fotografies, per a mi va ser molt important ser conscient que és el que em cridava a fer cada imatge. El que veia era fruit d'una fotografia preconcebuda que sabia que funcionaria visualment o en la meva mirada hi havia una part de mi, del meu caràcter, de la meva visió personal?
Després d'unes hores és quan realment vaig començar a fer fotografies que encara no havia fet mai, fotografies que intentaven plasmar com em sentia a cada moment (cansada, amb fred o sorpresa de veure un tronc o un arbre enmig de tanta bellesa...).

                                  

Expressar les emocions a través de fotografies de natura és complicat però haig de dir que quan ho aconsegueixo la recompensa interior és fantàstica, no perquè surten bones imatges sinó perquè són fotografies honestes i úniques.
El regal no és el resultat sinó el camí per aconseguir arribar-hi.

Bona sort i bona llum.

Per a més informació i fotografies:

www.adrianaolsina.com

www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Herència visual

Després d'uns mesos de molta feina per fi he trobat un moment per compartir una reflexió fotogràfica que em balla pel cap des de fa un temps. L'origen de la nostra herència visual.
Darrerament em miro les meves fotografies i penso..."D'on ha sortit aquesta idea, aquest punt de vista...? Perquè m'he fixat en aquests colors o en l'ombra projectada al terra...?"

La nostra mirada subjectiva de què s'alimenta? Doncs està clar que de la nostra expressió interna, de totes les vivències que deixen marca i ens determinen alhora d'observar i després captar amb la nostra càmera el que ens ha cridat l'atenció.

Però una de les fonts de les quals s'alimenta la nostra mirada personal és de l'entorn i l'educació visual que rebem al llarg dels nostres anys a través de la cultura (pintura, cinema, música), la publicitat i les modes...

Per això avui us vull explicar, confessar, mostrar: 3 exemples personals. Tres fotografies en les quals en el moment de fer-les vaig ser conscient d'on venia la meva inspiració visual. D'altres fotògrafs amb mirades i estils ben diferents.


La primera imatge està realitzada l'hivern passat a Montjuïc durant una fantàstica posta de sol que tots/es els que estàvem allà vem volguer fotografiar.
I la fotografia que em va venir el cap és la del fotògraf John Stanmeyer, guanyador d'un World Press Photo. La foto de Stanmeyer retrata un moment en que un grup d'africans a Djibouti aixequen els seus mòbils per intentar captar alguna senyal de cobertura per poder-se comunicar amb amics i familiars durant un dels punts de trànsit d'immigrants.

Els "ingredients" de la foto per a mi són clars: contrallum, joc de colors, siluetes alçant el braç i un punt de vista contrapicat. La realitat que representa cadascuna dista molt una de l'altre.

La segona imatge està realitzada a l'entrada de la Casa de Cultura de Sant Cugat, just sortia d'impartir un taller al centre i a la sortida vaig veure com la llum es filtrava per la porta d'entrada projectant les ombres de les persones.

Ràpidament em vaig enrecordar del fantàstic joc d'ombres que sovint utilitza el fotògraf i company Quim Farrero. És una de les fotografies del seu projecte personal "Els Altres", on mostra d'una manera deliciosa la soledat de l'èsser humà en entorns urbans.

                             

La tercera imatge està realitzada una tarda d'hivern donant una volta pel Prat de Llobregat. En els últims minuts de llum, la posta de sol quedava reflexada sobre els vidres dels cotxes de diferents colors, m'agradava com la repetició de formes i els colors quedaven en la fotografia.
El reconegut fotògraf Saul Leiter era un amant del color, les seves imatges netes, clares i directes sempre mostraven figures geomètriques envoltades de tons saturats.
Tota una inspiració. Un fotògraf que sempre recomano.

                              


Amb aquestes mostres fotogràfiques pretenc explicar com n'és d'important veure, conèixer i investigar el treball d'altres fotògrafs per tal de que ens poguem continuar formant i enriquint dels diferents tipus de mirades que hi han hagut. I no pel propòsit de copiar estils, NO, més aviat amb el propòsit d'experimentar i probar "ingredients" visuals que s'han utilitzat per generar sensacions (l'utilització del color, composició, línies, tècnica, etc, etc, etc).

Us animo a compartir les reflexions o bé les fotografies en les que heu sigut conscients de la font visual que us estaveu inspirant.

Bona sort i bona llum

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

La Vall de la Llosa, nova localització pel Taller Fotogràfic

El cap de setmana 5 i 6 de novembre està programat el Taller de Fotografia de Paisatge als Estanys de la Pera. Aquesta vegada hi ha una nova i especial localització on aniré amb el grup d'alumnes: la Vall de la Llosa. Un racó increïblement bonic i autèntic.

Us deixo una mostra de fotografies perquè pogueu gaudir des de casa dels colors i les formes que conté aquest bosc de ribera tan especial per a mi.

Si esteu interessats en rebre informació sobre els tallers o voleu conèixer més informació no deixeu de visitar l'apartat de "Formació" i "Pròxims tallers" a la meva web: http://www.adrianaolsina.com/prxims-tallers

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

"Cada vegada que miris a un arbre...pensa"

Aquesta entrada és una invitació a reflexionar sobre el nostre pròpi creixement.

El text m'el va fer arribar una molt bona amiga fa una setmana i em va semblar molt apropiat tant pel que deia com perquè utilitza els arbres com a metàfora. Em va fer pensar sobre la nostra pròpia força i sobre la confiança en la vida.
Espero que us agradi tant com a mi i que també us dibuixi un somriure als llavis i al cor :)

"La próxima vez que veas un árbol, obsérvalo con detenimiento y, si puedes, date cuenta de lo siguiente: ese árbol representa muchas cosas que sucedieron correctamente. Muchas cosas que salieron bien. Muchas cosas que están bien.

En alguna parte, una semilla cayó a la tierra. Y la semilla era adecuada. Era idónea, llevaba un maravilloso potencial en su interior. Esto, además, sucedió en la estación apropiada, y esa estación permitió que el potencial de la semilla se manifestara.

También recibió la cantidad correcta de agua. Con demasiada agua era perfectamente posible que la semilla hubiera sido arrastrada. Pero recibió la cantidad precisa de agua a la velocidad adecuada. Y adecuada fue también la tierra en la que cayó.

Y así, esa semilla germinó. Podría haber caído presa de algún animalito en busca de alimento, pero no fue así. Una helada mortal podría haber destruido a la pequeña planta, pero no lo hizo.

Según iban alternándose las estaciones, cada una de ellas fue lo suficientemente benigna como para permitir que la manifestación de este potencial pudiera tener lugar, pudiera seguir hacia delante. Así pues, continuó. Tal vez se produjera un incendio, pero no fue lo suficientemente severo como para acabar con la planta. Y llegaron sequías e inundaciones, pero tampoco fueron tan rigurosas como para matarla.

De algún modo, a través de muchas estaciones, la manifestación de este potencial continuó y continuó y continuó. Y, en el caso de alguno de los árboles que ves, no estamos hablando de minutos, ni siquiera de unos cuantos años, sino de algo que fue prosperando a lo largo de cientos de años.  Y aquí está. Podemos mirar a ese árbol y decir: “Algo funcionó”

Cuando mires a ese árbol, mírate a ti mismo bajo la misma óptica también. Date cuenta del éxito que supone esta existencia. No es un concepto, ni un borrador, es real. Cada uno de nosotros representa ese éxito, un éxito que continúa desarrollándose. ¿Cómo lo sabes? Porque el regalo del aliento sigue resonando en tu interior. Funciona. Funciona. Está aquí."

Maharaji

    


Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Projecte ARBRES singulars 2º part

Fa uns mesos us vaig presentar aquí al blog el projecte ARBRES (per veure l'entrada clica al següent enllaç: http://adrianaolsina.blogspot.com.es/2015/05/projecte-arbres-singulars.html ).

L'objectiu del projecte ARBRES ideat per Pepa Tort (biòloga, creadora i mare d'aquest projecte) és el de realitzar un llibre d'arbres singulars i monumentals de les zones de l'Alt Urgell i de la Cerdanya on es mostraran una sèrie de fotografies acompanyades d'un text on s'explicarà la història i/o esdeveniments al voltant de cada arbre.



L'entrada d'avui té com a objectiu el seguir parlant d'aquest projecte per continuar fent-ne difusió i compartir l'emoció d'aquest treball.Ja ha passat gairabé un any des de la primera vegada que vaig fotografiar algun d'aquests arbres. Al llarg dels mesos la Pepa i jo hem anat a veure boscos i arbredes en la seva màxima expressió. Hem pogut gaudir dels colors de les fulles a cada estació de l'any i ens hem meravellat cada vegada que hem visitat un d'aquests imponents arbres.

                                       

A mesura que he anat visitant i coneixent els arbres que la Pepa em mostrava la meva fascinació per aquests èssers ha anat creixent poc a poc i és que una extranya sensació d'admiració es creava dins meu. La Pepa transmet molt d'entusiasme quan parlar dels arbres i a través de les seves paraules he après molt d'ells.

Gràcies a la suma d'aquests ingredients (naturalesa, coneixement, respecte i entusiasme) m'he adonat un cop més que cal enamorar-se del que estàs fotografiant i és el que em passa cada vegada que visito un d'aquests arbres.
També m'he adonat que cal està implicat en el que s'està fotografiant, ser conscient i reconèixer el valor que té un arbre com a espècie. Els arbres ens proporcionen a efectes pràctics una infinitat de possibilitats per poder construïr eines, utensilis, decoració, etc.
Però cal destacar que l'arbre és un bé finit. La frase de René de Chateaubriand crec que sintetitza força bé la idea que vull explicar-vos: “Els boscos precedeixen a les civilitzacions, els deserts les segueixen”.

És important considerar l'arbre com un element de la natura que cal conservar tant en la muntanya com al voltant de zones poblades. És un èsser que ens ha acompanyat al llarg de la nostra història i que ha donat sentit i protecció en molts sentits en algunes de les nostres cultures més antigues i sabies.

                                  

Us convido a que feu una ullada als arbres que tingueu pròxims a casa vostra: plantaners a Barcelona, el roure més antic del poble, la pineda prop dels camps de conreu, alzines, cirerers, salzes, pollancres... Us convido a disfrutar de la natura més immediata, la de casa nostra.

A través d'aquesta entrada he volgut compartir entusiasme, amor i respecte per aquests èssers vius. Espero que les meves paraules i la meva experiència us serveixin per reflexionar i gaudir una mica més cada vegada que observeu un dels vostres arbres més propers.

Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

Tardor a Bagà

Després d'uns mesos d'aturada torno al blog per compartir-vos imatges i reflexions entorn a la fotografia. I aquesta vegada la protagonista de l'entrada és la tardor.
Aquest darrer cap de setmana he estat fotografiant pels voltants del poble de Bagà (Berguedà), tot preparant el proper taller de fotografia de paisatge que impartiré a finals de novembre.
Per a més informació poseu consultar dates al següent enllaç:
http://www.adrianaolsina.com/#!prxims-tallers/c637

Uns dies abans havia estat fotografiant entorn el projecte ARBRES a la Cerdanya i els colors de la tardor encara no estaven en el seu punt més espectacular. Però al creuar el túnel del Cadí em vaig trobar amb la grata sorpresa, la tardor sí que havia arribat de ple als peus de la Serra del Cadí i els seus pobles.
Un cop allà em vaig preguntar "Què fa que en un territori ja hagi arribat la tardor i en un altre encara no?". Doncs hi ha diversos factors que acceleren aquest canvi de color en les fulles verdes d'estiu: tipologia d'arbres, situació geogràfica i climatologia. També cal tenir en compte que podem trobar 2 faigs un al costat de l'altre i un tenir les fulles en un estat més avançat de tardor i l'altre no i és que cada arbre i cada territori és únic.
Aquesta és la bellesa de la diferència de cada èsser.

 Us deixo algunes imatges perquè pugueu disfrutar dels seus colors.

Fins la propera entrada.
Bona llum i bones fotos !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1