Quan fem una fotografia deixem una part nostre en aquella imatge, però moltes vegades aquesta part que deixem nosaltres és menor que les influències d'estils, records i referències fotogràfiques que gravem al nostre cervell.
A continuació us mostraré unes fotografies realitzades per mi i a sota la imatge que m'ha inspirat.
La primera fotografia està feta al riu Bellos, al Cañón de Añisclo. Estava prop del riu buscant diferents reflexes en l'aigua, volia jugar amb les línies de les branques de l'arbre, el cel blau i de fons les pedres del riu desenfocades que donaven un color marronós clar.
Jo buscava una imatge que mostrés una juxtaposició de formes i colors, llavors em vaig enrecordar d'una foto de la Lara Alegre que quan la vaig veure per la meva pantalla se'm va gravar a la memòria ja que explica molt bé aquesta multiple-exposició en una sola imatge. La meva fotografia és una de sola però buscant aquest efecte de dues exposicions, en canvi la foto de la Lara està realitzada amb dues imatges, una sobre de l'altre.
Podeu veure el treball de Lara Alegre a la seva web http://www.laraalegre.com/.
Fotografia de Lara Alegre
La segona imatge també està feta al Cañón de Añisclo, i aquest cop va ser la forma triangular en la roca que la mateixa aigua ha anat erosionant al llarg del temps fins a deixar aquesta geometria. M'agradava molt la forma en la roca i com l'aigua i les fulles reposaven dins el petit toll.
Em vaig enrecordar de les mans que aparèixen en la fotografia d'Alexander Ptitsyn i la torre de petroli a Siberia. Vaig veure aquesta imatge a la pàgina de Cultura Inquieta, una web on mostra el treball de diferents fotògrafs (http://www.culturainquieta.com/es/fotografia).
Fotografia d'Alexander Ptitsyn
Em va resultar molt fàcil fotografiar en la meva àrea de comfort, conscientment vaig emular en la meva foto el magnífic estil de la fotògrafa alemana Sandra Bartocha. En el moment de fer la foto recordava la composició entre les flors, el joc entre primer pla i segon pla desenfocat, fons difuminat, escala, llum i colors...
Haig de reconèixer que el treball de Sandra Bartocha m'inspira i m'agrada molt (el tipus de desenfoc que utilitza en les seves fotos, la combinació de colors, les seves composicions i com treballa amb la llum). Per això em resulta fàcil emular-la (no estic insinuant que estigui a la seva alçada, ni molt menys) i a la vegada, però, em resulta molt difícil buscar el meu propi estil amb eines que utilitza ella i que tant m'inspiren.
Us recomano que feu una ullada a la seva web: http://www.bartocha-photography.com/
i al seu flickr: http://www.flickr.com/photos/luverne/
Fotografia de Sandra Bartocha
Espero que les meves reflexions i "confessions" us hagin servit per adonar-vos que tots els creadors i artistes tenim uns referents visuals i que a mesura que passa el temps i anem enriquint-nos amb el treball d'altres artistes aportem més i més imatges dins el nostre arxiu de memòria.
Heu pensat amb el vostre estil? Quina és la vostra àrea de comfort? Tens referents, fotògrafs i/o imatges que t'inspirin?
Conèixer el treball d'altres fotògrafs ens pot ajudar en el nostre creixement com a fotògraf, però no oblideu que és important ser coherent amb un mateix, amb el ritme del vostre cor i el vostre disparador ;)
Us animo a seguir treballant i buscar un estil propi, una mirada única i personal, ja que és la manera de fotografiar més bonica que pot existir.
Més fotos a:
www.adrianaolsina.comhttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1
.jpg)
