dissabte, 7 de desembre del 2013

Fotografiant el gel

Glaç. Aigua pura a 0ºC.

Fa una setmana vaig estar fotografiant paisatges i racons prop de la Seu d'Urgell i les fotografies que us mostro són d'un rierol tot gelat. Quan estava fent aquestes fotografies estava totalment hipnotitzada per les formes i figures infinites que els meus ulls anaven trobant al voltant del rierol. Com les milers de gotes que porta l'aigua del riu s'acumulen d'una manera tant natural i harmoniosa. Cada gota necessita de les altres per arribar a fer aquestes increïbles figures, com si les haguessin escolpit expressament...




Va ser al cap d'una estona que em vaig aturar a reflexionar sobre les paraules de l'autor japonés Masaru Emoto.
Emoto afirma que les paraules i sons dirigits a un volum d'aigua influeixen sobre la forma dels cristalls d'aquesta. L'estètica dels cristalls serà més harmoniosa o no segons el contingut positiu o negatiu del missatge en l'aigua.
Ha realitzat diferents experiments exposant l'aigua a música, paraules o dibuixos, després ha congelat aquesta aigua i ha examinat l'estètica dels cristalls mitjançant fotografies microscòpiques.



Mostra d'alguns dels experiments de Masaru Emoto.


La comunitat científica ha descartat els seus experiments i els ha catalogat de pseudociència. No pretenc jutjar si tots els experiments d'Emoto són certs o no, us mostro la feina d'Emoto per una altra raó.

Jo us convido a fer una reflexió sobre les formes i estructures que podem trobar en el gel; que sols el fet d'observar-les ens poden arribar a evocar unes sensacions o unes altres. Inesgotables possibilitats de composició fotogràfica, siluetes i colors en el moviment de l'aigua i les seves pedres congelades. 





El cas és que fotografiant les figures en el gel em vaig adonar que van ser les pròpies formes les que em van transformar a mi i el meu estat d'ànim. Un cop es va amagar el sol i vaig acabar de fer les fotos havia quedat admirada i meravellada de la bellesa que la natura tantes vegades ens regala si estem atents i la sabem observar.


Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dijous, 14 de novembre del 2013

El cantó fosc de la teva lluna


Un dia em van dir: "Perquè arribi una imatge, la fotografia ha d'està feta des del cor". Això és el que intento explicar avui.




És difícil ser realment honest amb un mateix,
implica acceptar-se completament.
Conèixer les estrelles, els teus raigs de llum.
Conèixer el cantó fosc de la teva lluna.

Quan saps qui ets de veritat,
la llum és més intensa
i la foscor és més negra.

El joc de la vida; navegar entre desitjos i temors.
En busca de la felicitat, del fluir interior.

Màgia


Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dijous, 7 de novembre del 2013

Perquè té tants colors una posta de sol?

Aquesta entrada va dedicada a la meva curiositat colorista :)
Quantes vegades ens hem quedat aturats i bocabadats davant de l'espectacle natural d'una posta o sortida de sol? Contemplar tal esdeveniment ens proporciona instants de quietud i pau interior com pocs n'hi ha...!!
I en aquells moments no us heu preguntat mai com es forma aquesta gama de colors tant diferents al cel?

Després de preguntar-me la mateixa qüestió intentaré explicar-vos-la en aquesta entrada a través d'algunes de les meves fotografies i de la informació que he pogut trobat per Internet.





Per explicar els colors de la posta de sol, abans cal entendre perquè el cel és de color blau. Us deixo una breu explicació que he pogut trobar en aquesta pàgina web: http://enebro.pntic.mec.es/fmag0006/cielo/Color_del_Cielo.htm



Per explicar el color blau del cel , imaginem que deixem passar un raig de sol per un prisma de vidre. La llum s'obre en un ventall de colors (es dispersa) per refracció i com a resultat d'aquesta dispersió veiem una gamma de colors : violeta, blau, verd, groc i vermell. El raig violeta és el que s'ha separat més de la direcció del raig blanc i aquí aquesta precisament l'explicació del color del cel. La desviació és màxima per als raigs de longitud d'ona curta (violeta i blau), i mínima per als de longitud d'ona llarga (grocs i vermells), que gairebé no són desviats. Els raigs violetes i blaus, un cop desviats, xoquen amb altres partícules d'aire i novament varien la seva trajectòria, i així successivament: realitzen, doncs, una dansa en ziga-zaga en el si de l'aire abans d'arribar al sòl terrestre. Quan, per fi, arriben als nostres ulls, no semblen venir directament del Sol, sinó que ens arriben de totes les regions del cel, com en forma de pluja fina. D'aquí que el cel ens sembli blau, mentre el Sol apareix de color groc, ja que els raigs grocs i vermells són poc desviats i van gairebé directament en línia recta des del Sol fins als nostres ulls.                         




Al vespre, el camí que la llum solar recorre dins de l'atmòsfera és més llarg, els rebots successius en unes partícules i altres fan créixer la probabilitat que la llum acabi xocant amb una partícula absorbent i desaparegui, de manera que fins i tot la part groga és afectada i difosa i només els raigs vermells, els més direccionals, segueixen un camí gairebé rectilini. D'aquí el color vermell del sol ponent.
Els colors que ens ofereix el cel en aquests casos, s'originen també gràcies a la intervenció de les molècules existents en l'aire i de les partícules que aquest té en suspensió "l'aerosol atmosfèric", que dispersen i desdoblen la llum solar de múltiples maneres.


Quan el sol ha desaparegut sota l'horitzó, s'observa a l'oest del cel una resplendor purpuri, que aconsegueix la seva màxima intensitat quan el Sol ha baixat uns 5 ° per sota de l'horitzó. A sobre del lloc on s'ha post el Sol, separat de l'horitzó per una estreta franja vermell-marró, sol veure un semicercle el color varia entre el porpra i el rosa. Aquesta coloració es deu en essència a la refracció de la llum solar en les partícules que enterboleixen l'aire.



Espero que hagueu pogut entendre les explicacions que he trobat i que també hagueu gaudit d'algunes de les meves fotografies de postes de sol.

La propera vegada que contempleu aquest espectacle de colors potser us enrecordareu de la trajectòria dels raigs de llum en l'atmòsfera i les partícules que es van trobant pel camí  ;)

Fins la propera entrada
Bona nit i bona llum


Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dimecres, 30 d’octubre del 2013

En busca de la tardor

Per fi ha arribat tardor!!! És una de les estacions en que la naturalesa es posa guapa gràcies als seus increïbles colors. Amb l'arribada del fred (aquest any una mica més tard de lo habitual) les fulles canvien de color poc a poc. I sabeu perquè canvien de color? A la tardor hi ha cada vegada menys hores llum per tant els arbres i les plantes cada vegada reben menys llum, llavors la producció de clorofila comença a disminuir (la clorofila és el que dona el verd a les fulles). Per això les fulles perden el color verd poc a poc i aparèixen altres colors com el groc, vermell, taronja... No trobeu que és increïble?

Quan feu fotografies en plena tardor probeu de combinar els diferents colors que la pròpia naturalesa ens ofereix. La combinació de colors en una sola imatge provoca un interés visual que agrada i que ens crida l'atenció quan mirem una fotografia.




I aprofitant aquest canvi estacional la Bego i jo hem anat a buscar la tardor. La setmana passada vàrem passejar entre boscos i muntanyes buscant les millors localitzacions per explicar i fotografiar de ben a prop un dels territoris catalans amb més encant natural: l'Alt Urgell.


En aquesta entrada només comentaré la següent fotografia, ja que considero interessant que sapigueu com vaig realitzar tècnicament aquesta imatge.

Aquesta fotografia té una composició un pel atrevida. Vaig agafar aquesta branca com a primer pla enfocat i un segon pla al fons, on es veu una borda i la vegetació que hi ha al seu voltant força desenfocada. 
Vaig escollir un diafragma molt tancat (f14) per conseguir que el desenfoc de la borda i l'entorn no fos exagerat, sinó no es podria entendre clarament en la fotografia final.






  


Aquest cap de setmana seguiré buscant la tardor pels boscos urgellencs. 
No us perdeu la pròxima entrada, amb més fotografies de naturalesa i de tardor.

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dijous, 10 d’octubre del 2013

Nou projecte: nosaltres ajudem els animals o els animals en ajuden a nosatres?

En aquesta entrada al blog us faré cinc cèntims del projecte en que estic treballant. Un projecte fotogràfic que s'està gestant i que poc a poc va agafant forma. Això sí, quan treballo en aquest projecte sempre em ronda pel cap la següent pregunta: nosaltres ajudem els animals o els animals en ajuden a nosatres? Si seguiu llegint potser averigueu de què estic parlant...



El projecte planteja diferets situacions on algunes persones es relacionen i estableixen una relació física i emocional amb un animal. En aquest cas us presento una de les iniciatives que realitza la Lliga protectora d'animals de Sabadell.
Voluntaris de la Lliga que s'han format en teràpies assistides i alguns dels gossos de la mateixa protectora visiten regularment alguns centres geriàtrics de Sabadell i rodalies. Durant una bona estona aquests gossos i voluntaris visiten un grup de persones grans que resideixen al centre. Gràcies a una sèrie d'activitats fan que els avis i avies puguin estar acompanyats pels gossos, donar el seu amor aquests animals i alhora treballar alguna mencança física (coordinació, força, equilibri, etc.) a través dels exercicis i jocs que realitzen.




Els gossos que participen en aquestes activitats viuen al refugi d'animals de la mateixa protectora. Molts d'ells han estat abandonats o s'han trobat perduts. Els voluntaris de la Lliga ofereixen el seu temps i la seva energia per cuidar i acompanyar aquests animals. I sembla que aquesta activitat que s'aproxima a centres de la tercera edat busca un concepte similar. Cuidar, acompanyar i donar amor a les persones que hi viuen gràcies a les visites que realitzen voluntaris i gossos.
Em fa reflexionar sobre aquest preciós enriquiment mutu que comparteixen...!!!


Si després de llegir aquest post voleu aportar la vostra opinió sobre la qüestió que reflexiono des de l'inici estaré encantada de llegir-vos (pel facebook, blog, etc).

Us espero a la següent entrada del blog amb més fotografies !!!
Bon cap de setmana i molta llum

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dilluns, 30 de setembre del 2013

França, 3r part. Chamonix-Mont-Blanc

L'entrada d'aquesta setmana tracta sobre alguns indrets de Chamonix-Mont-Blanc. La mateixa població és emblemàtica i molt estimada per a tots els amants de la muntanya, ja que si poden practicar tot tipus d'esports tan a l'hivern com a l'estiu, és la capital de l'alpinisme mundial i un dels millors llocs naturals per disfrutar de la muntanya.
Envoltada per fantàstics paratges i als peus del cim més alt dels Alps amb uns 4.810 metres d'alçada, el Mont-Blanc.

Una panoràmica de la posta de sol a Chamonix-Mont-Blanc. L'increïble roig tenyeix les muntanyes nevades en ple estiu.



La següent imatge mostra el famós telefèric de Le Brévent. Pots agafar-lo des del centre mateix de Chamonix, que et porta fins a Planpraz (1.999m) i després agafar el telefèric (el de la foto) fins a Le Brévent (2.525m) o bé pujar caminar fins el mateix cim.
En aquesta imatge es veu el telefèric, darrera el telefèric vermell hi ha la muntanya de l'Aiguille du Midi (3.842m) i a la dreta de tot de la fotografia es veu l'omnipresent cim del Mont-Blanc (4.810m).



Des de Le Brévent es poden veure volar molts parapents sobre Chamonix, depèn del temps i els corrents aeris poden estar a l'aire hores i hores disfrutant d'unes fantàstiques vistes, a vol d'ocell !!



Una bona excursió per la zona és la caminada fins al Lac Blanc (2.532m). El telefèric de La Flegère et puja fins a 1.877m, des d'allà pots començar l'agradable caminada fins al llac en un parell d'hores.
L'excursió trasncòrrer entre caminets de roques, sempre amb unes molt bones vistes de la vall. La imatge mostra les muntanyes i glaciars prop del Mont-Blanc reflexades a la'igua del llac en forma de mirall.




I per acabar l'entrada us mostraré una imatge feta des de l'Aiguille du Midi (3.842m). Aquesta imatge per a mi és una mica més especial que les altres, ja que no havia estat mai a quasi 4.000 metres i no havia viscut les conseqüències físiques i atmosfèriques en aquestes altituds.
La fotografia mostra a 2 alpinistes descendent des de l'Aiguille du Midi per una cresta de neu per a realitzar alguna travessa prop d'allà. Darrera dels dos protagonistes s'imposa l'Aiguille du Plan (crec que és aquesta...no recordo amb exactitut quina muntanya és, ja que estava completament rodejada i èbria de muntanyes i neu, jaja).



Fins la propera entrada, amb més panoràmiques i excursions !!

Bonne lumière

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dimarts, 17 de setembre del 2013

França, 2n Part. Les Landes

Tal i com us vaig prometre...en aquesta entrada us parlaré del "desert blau" francés: Les Landes.
Les Landes limiten l'oceà Atlàntic i es troben al sud-oest de França, a la regió d'Aquitània.
El nom d'aquest terriroti fa referència al tipus de vegetació que cobreix bona part de la zona. Les Landes estan formades per quilòmetres i quilòmetres de platges i dunes. Actualment és un espai idoni per passejar a la vora del mar mentre la marea puja i baixa.



Antigament les Landes era un territori pobre i estèril. Els peregrins que es dirigien a Compostela els resultava molt difícil passar per aquestes terres ja que no existien camins i estaven plenes de sorres movedisses. 
Els vents oceànics movien tota la sorra i quan plovia es creaven aiguamolls i pantans. No va ser fins al segle XVIII que no es va decidir crear un bosc artificial per aturar el continu moviment de la terra.






Actualment les Landes acull en gran part un turisme dedicat al surf.





En aquest desert blau he pogut passejar entre marees, fotografiar l'oceà i gaudir de la seva pròpia llum.
He respirat immensitat, naturalesa i bellesa.

La propera entrada visitarem muntanyes de gel i neu... ;)

Bonne lumière

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dijous, 12 de setembre del 2013

França, 1r Part. Lac de Gaube

Després d'uns dies de vacances tornem al treball. I per recordar i compartir els bons moments realitzaré una sèrie d'entrades al blog sobre diferents indrets on he estat aquest estiu a França.

França, 1r part: Lac de Gaube
La primera entrada tracta sobre un lloc molt concret, el Lac de Gaube (1.725m) i el seu entorn.
Aquest llac francés està a situat a Le Pont d'Espagne, molt a prop del poble de Cauterets als Hautes Pyrénees (Sud de França). Gaube en l'idioma gascó significa "llac" per tant la traducció més exacta seria: Llac Llac.

En aquesta fotografia es pot veure el conjunt de muntanyes que envolten el llac. Al fons de la imatge es troba el cim Le Vignemale (3.298m), un dels punts fronterers entre els Pirineus francesos i els espanyols (Ordesa).



La següent imatge mostra una de les flors que podem trobar prop del llac. Una foto que exemplifica perfectament la poca profunditat de camp entre les dues plantes. El resultat és una primera flor amb detalls completament nítids i una segona planta amb flors desenfocada, creant així un espai difuminat de colors com a segon terme. 





I per acabar, un bokeh dels reflexes de llum sobre el llac de Gaube. Com vaig pensar al moment de fer-la: "Une image de pur plaisir"






Espero que hagueu tingut unes bones vacances i hagueu pogut disfrutar de la llum d'estiu.
No us perdeu la propera entrada, us ensenyaré algunes imatges del que en diuen "el desert blau".

Bon retour au travail et bonne lumière.

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

diumenge, 11 d’agost del 2013

Baixada de Raiers a Coll de Nargó

Aquest dissabte 10 d'agost s'ha cel·lebrat la XXIV Baixada de Raiers a Coll de Nargó. Per un encàrrec de feina he estat fotografiant la preparació i la baixada de rais per un tram del riu Segre. Aprofito aquesta entrada al blog per mostrar-vos algunes de les imatges que he pogut realitzar.


Vista des de Coll de Nargó, Pantà d'Oliana


Des de dilluns 5 fins a divendres 9 d'agost raiers i voluntaris s'han reunit cada tarda a la plaça de l'Ajuntament del poble per construir els 2 rais que baixaran pel Segre el mateix dissabte. Els mateixos raiers (fent homenatge als padrins que treballaven d'aquest antic ofici) han seleccionat els troncs, els han treballat i preparat per a la baixada.




Aquest any la baixada ha estat difícil i força curta degut a que el cabal del riu no ha sigut gaire intens i el pantà d'Oliana està ple. Però els raiers, un cop més, han pogut fer homenatge a una gran tradició del seu poble.




Agraïr a Emili Molins (president dels Raiers de la Ribera del Segre) i a tots els raiers la seva magnífica col·laboració amb la meva tasca.
Per cert, no us perdeu la baixada del proper any (la XXV Baixada) ja que podreu gaudir d'una gran festa, d'unes persones encantadores i d'un indret inolvidable.

Fins la propera :)

Bona llum i Bon estiu !!!!!!!!!!!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dimarts, 23 de juliol del 2013

Elogi a les formes

Després d'acabar els tallers de fotografia d'aquest juliol reprenc l'activitat del blog, aquesta vegada em centraré en la fotografia en blanc i negre i l'ús de les formes en la imatge.

Aquestes fotografies en blanc i negre emfatitzen i ressalten les formes, el contrast de l'escala de grisos en l'escena i les textures dels diferents elements fotografiats. Ademés les següents fotos estan realitzades amb punts de vista poc usuals.

La primera fotografia està realitzada a Palma de Mallorca des d'una balconada de la ciutat i amb un punt de vista zenital. Mostra un envelat format per un conjunt de rombes i a la dreta de la foto es veuen els bancs encarats a l'escenari. Des d'aquest punt de vista la fotografia adquireix un sentit i interpretació diferent (potser si no us hagués explicat que hi apareix a la foto no ho haguéssiu averiguat). Gràcies a la composició de la imatge els protagonistes són les formes dels elements fotografiats i les seves textures.




La segona fotografia està realitzada en un centre eqüestre. Els elements que destaquen més en la imatge són la forma del cos de cavall negre i la textura del terra on es troba. El punt de vista picat de la foto distorsiona el cos de l'animal creant unes línies corbes força interessants per a la composició de la imatge. Per a mi aquesta imatge pretén ser un elogi a les formes i línies d'aquest fantàstic cavall.



I la tercera i darrera fotografia està realitzada al port de Calella de Palafrugell. Mostra les línies d'un aparcament per a petites embarcacions. Les textures de les línies blanques, les petjades de neumàtics i els reflexes del bassal d'aigua són els protagonistes de la imatge. Un cop més el punt de vista picat em facilita crear una mirada més abstracta i descontextualitzada.



L'exercici que us proposo amb aquesta entrada és el de canviar el vostre punt de vista a l'hora de fotografiar elements molt explotats visualment. Veureu com les formes i les línies adquireixen un atractiu diferent a l'habitual.

Bona llum i Bona sort

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1


dissabte, 15 de juny del 2013

Jaç de Gats al Tinta Roja

Aquest divendres 14 de juny va actuar al Tinta Roja de Barcelona el grup de música Jaç de Gats.
Aquí teniu algunes de les fotografies del concert.
Per a més informació i més fotografies del grup podeu visitar el seu facebook: https://www.facebook.com/jazzdegats?fref=ts
 i la seva pàgina web: http://jazzdegats.com/






Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dijous, 30 de maig del 2013

Botiga, venda d'obra a la web

Gràcies a l'èxit d'acollida de les meves fotografies durant l'exposició i maridatge estreno nova secció a la meva pàgina web: Botiga.

Una secció amb diferents fotografies de naturalesa (Fine Art, panoràmiques, ...) que podeu encarregar que us imprimeixi. Podeu escollir el format que més us agradi per a cada fotografia (marc, foam, ...) i el tamany d'impressió més us convingui. Fins hi tot podeu demanar una fotografia "a la carta" !!!

Aquí us deixo una de les últimes fotografies que he realitza't i que està a la BOTIGA. 
Podeu visitar la BOTIGA a través d'aquest enllaç: http://www.adrianaolsina.com/#!botiga



Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dissabte, 18 de maig del 2013

Jaç de Gats al Harlem de Barcelona

Aquest dijous 16 de maig va actuar el grup Jaç de Gats al Harlem Jazz Club de Barcelona. Aquí us deixo algunes de les fotografies del fantàstic concert que van oferir.

Per a més informació: http://jazzdegats.com/ 
https://www.facebook.com/pages/Ja%C3%A7-de-Gats/266916003367841?fref=ts







Els components del grup són:

Contrabaix - Jordi Riera
Saxo tenor - Albert Tur
Piano - Carles Mendieta
Trompeta - Toni Rendé
Bateria - Xavier Olsina
Veu - Valentina Di Blase


Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
http://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1