dilluns, 27 de febrer del 2017

Un llenç en blanc

Després de setmanes d'intens treball, cursos, tallers i fotografies em calia desconnectar, o més ben dit: em calia connectar. Feia molt de temps que no fotografiava a la natura sense cap pretensió, sense cap objectiu que no estigués relacionat amb el treball. Per això vaig anar a passar un cap de setmana a un dels meus indrets preferits, als Estanys de la Pera. Necessitava tornar a gaudir amb el que estava fotografiant, necessitava fotografiar sentint el que estava fotografiant, enamorar-me del que estava fotografiant.



La idea era passar dos dies a la natura amb la meva càmera, però l'objectiu principal era gaudir de cada foto, de cada moment, de cada connexió amb el que estaven veient els meus ulls i sentia el meu cos. Tornar a recuperar la sensació que estava en sintonia amb el m'envoltava, i que millor que la muntanya a l'hivern, amb la neu com a llenç en blanc per crear i plasmar cada estat en imatges...!!


    

La neu, a l'inici, sembla un element molt fàcil de fotografiar per la seva espectacularitat i brillantor, però no és ben bé així. Jo personalment el veig un element natural que m'ofereix la possibilitat d'escriure tot el que vull, però és important conèixer bé quins són els elements visuals que puc utilitzar per jugar amb ella. Saber molt bé l'hora del dia en què estàs fotografiant per extreure color d'on no n'hi ha o buscar la composició més idònia per remarcar un joc de línies en el paisatge.  

     

A part de conèixer bé l'entorn i els recursos visuals que podia utilitzar per generar fotografies, per a mi va ser molt important ser conscient 
que és el que em cridava a fer cada imatge. El que veia era fruit d'una fotografia preconcebuda que sabia que funcionaria visualment o en la meva mirada hi havia una part de mi, del meu caràcter, de la meva visió personal?
Després d'unes hores és quan realment vaig començar a fer fotografies que encara no havia fet mai, fotografies que intentaven plasmar com em sentia a cada moment (cansada, amb fred o sorpresa de veure un tronc o un arbre enmig de tanta bellesa...).

                                  

Expressar les emocions a través de fotografies de natura és complicat però haig de dir que quan ho aconsegueixo la recompensa interior és fantàstica, no perquè surten bones imatges sinó perquè són fotografies honestes i úniques.
El regal no és el resultat sinó el camí per aconseguir arribar-hi.

Bona sort i bona llum.

Per a més informació i fotografies: