dimarts, 20 de desembre del 2016

Herència visual

Després d'uns mesos de molta feina per fi he trobat un moment per compartir una reflexió fotogràfica que em balla pel cap des de fa un temps. L'origen de la nostra herència visual.
Darrerament em miro les meves fotografies i penso..."D'on ha sortit aquesta idea, aquest punt de vista...? Perquè m'he fixat en aquests colors o en l'ombra projectada al terra...?"

La nostra mirada subjectiva de què s'alimenta? Doncs està clar que de la nostra expressió interna, de totes les vivències que deixen marca i ens determinen alhora d'observar i després captar amb la nostra càmera el que ens ha cridat l'atenció.

Però una de les fonts de les quals s'alimenta la nostra mirada personal és de l'entorn i l'educació visual que rebem al llarg dels nostres anys a través de la cultura (pintura, cinema, música), la publicitat i les modes...

Per això avui us vull explicar, confessar, mostrar: 3 exemples personals. Tres fotografies en les quals en el moment de fer-les vaig ser conscient d'on venia la meva inspiració visual. D'altres fotògrafs amb mirades i estils ben diferents.


La primera imatge està realitzada l'hivern passat a Montjuïc durant una fantàstica posta de sol que tots/es els que estàvem allà vem volguer fotografiar.
I la fotografia que em va venir el cap és la del fotògraf John Stanmeyer, guanyador d'un World Press Photo. La foto de Stanmeyer retrata un moment en que un grup d'africans a Djibouti aixequen els seus mòbils per intentar captar alguna senyal de cobertura per poder-se comunicar amb amics i familiars durant un dels punts de trànsit d'immigrants.

Els "ingredients" de la foto per a mi són clars: contrallum, joc de colors, siluetes alçant el braç i un punt de vista contrapicat. La realitat que representa cadascuna dista molt una de l'altre.




La segona imatge està realitzada a l'entrada de la Casa de Cultura de Sant Cugat, just sortia d'impartir un taller al centre i a la sortida vaig veure com la llum es filtrava per la porta d'entrada projectant les ombres de les persones.
Ràpidament em vaig enrecordar del fantàstic joc d'ombres que sovint utilitza el fotògraf i company Quim Farrero. És una de les fotografies del seu projecte personal "Els Altres", on mostra d'una manera deliciosa la soledat de l'èsser humà en entorns urbans.

                             

La tercera imatge està realitzada una tarda d'hivern donant una volta pel Prat de Llobregat. En els últims minuts de llum, la posta de sol quedava reflexada sobre els vidres dels cotxes de diferents colors, m'agradava com la repetició de formes i els colors quedaven en la fotografia.
El reconegut fotògraf Saul Leiter era un amant del color, les seves imatges netes, clares i directes sempre mostraven figures geomètriques envoltades de tons saturats.
Tota una inspiració. Un fotògraf que sempre recomano.

                              


Amb aquestes mostres fotogràfiques pretenc explicar com n'és d'important veure, conèixer i investigar el treball d'altres fotògrafs per tal de que ens poguem continuar formant i enriquint dels diferents tipus de mirades que hi han hagut. I no pel propòsit de copiar estils, NO, més aviat amb el propòsit d'experimentar i probar "ingredients" visuals que s'han utilitzat per generar sensacions (l'utilització del color, composició, línies, tècnica, etc, etc, etc).

Us animo a compartir les reflexions o bé les fotografies en les que heu sigut conscients de la font visual que us estaveu inspirant.

Bona sort i bona llum

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

dimecres, 2 de novembre del 2016

La Vall de la Llosa, nova localització pel Taller Fotogràfic

El cap de setmana 5 i 6 de novembre està programat el Taller de Fotografia de Paisatge als Estanys de la Pera. Aquesta vegada hi ha una nova i especial localització on aniré amb el grup d'alumnes: la Vall de la Llosa. Un racó increïblement bonic i autèntic.

Us deixo una mostra de fotografies perquè pogueu gaudir des de casa dels colors i les formes que conté aquest bosc de ribera tan especial per a mi.

Si esteu interessats en rebre informació sobre els tallers o voleu conèixer més informació no deixeu de visitar l'apartat de "Formació" i "Pròxims tallers" a la meva web: http://www.adrianaolsina.com/prxims-tallers











Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1

divendres, 29 de gener del 2016

"Cada vegada que miris a un arbre...pensa"

Aquesta entrada és una invitació a reflexionar sobre el nostre pròpi creixement.
El text m'el va fer arribar una molt bona amiga fa una setmana i em va semblar molt apropiat tant pel que deia com perquè utilitza els arbres com a metàfora. Em va fer pensar sobre la nostra pròpia força i sobre la confiança en la vida.
Espero que us agradi tant com a mi i que també us dibuixi un somriure als llavis i al cor :)




"La próxima vez que veas un árbol, obsérvalo con detenimiento y, si puedes, date cuenta de lo siguiente: ese árbol representa muchas cosas que sucedieron correctamente. Muchas cosas que salieron bien. Muchas cosas que están bien.

En alguna parte, una semilla cayó a la tierra. Y la semilla era adecuada. Era idónea, llevaba un maravilloso potencial en su interior. Esto, además, sucedió en la estación apropiada, y esa estación permitió que el potencial de la semilla se manifestara.

También recibió la cantidad correcta de agua. Con demasiada agua era perfectamente posible que la semilla hubiera sido arrastrada. Pero recibió la cantidad precisa de agua a la velocidad adecuada. Y adecuada fue también la tierra en la que cayó.

Y así, esa semilla germinó. Podría haber caído presa de algún animalito en busca de alimento, pero no fue así. Una helada mortal podría haber destruido a la pequeña planta, pero no lo hizo.

Según iban alternándose las estaciones, cada una de ellas fue lo suficientemente benigna como para permitir que la manifestación de este potencial pudiera tener lugar, pudiera seguir hacia delante. Así pues, continuó. Tal vez se produjera un incendio, pero no fue lo suficientemente severo como para acabar con la planta. Y llegaron sequías e inundaciones, pero tampoco fueron tan rigurosas como para matarla.

De algún modo, a través de muchas estaciones, la manifestación de este potencial continuó y continuó y continuó. Y, en el caso de alguno de los árboles que ves, no estamos hablando de minutos, ni siquiera de unos cuantos años, sino de algo que fue prosperando a lo largo de cientos de años.  Y aquí está. Podemos mirar a ese árbol y decir: “Algo funcionó”
Cuando mires a ese árbol, mírate a ti mismo bajo la misma óptica también. Date cuenta del éxito que supone esta existencia. No es un concepto, ni un borrador, es real. Cada uno de nosotros representa ese éxito, un éxito que continúa desarrollándose. ¿Cómo lo sabes? Porque el regalo del aliento sigue resonando en tu interior. Funciona. Funciona. Está aquí."

Maharaji




    


Fins la propera entrada. Bona llum i bona sort !!

Per a més informació i més fotografies:
www.adrianaolsina.com
ttp://www.facebook.com/#!/adriana.o.mora.1