Des dels inicis de la creació de la fotografia fins l'actualitat s'ha disparat en B/N, per tant és un tipus de fotografia molt lligada al passat. Tot i que l'enorme salt que hem viscut en la nostra època cap a les noves tecnologies i el món digital estan ajudant a treballar amb la fotografia en B/N d'una manera molt assequible i econòmica.
Totes les càmeres digitals disparen en color i alhora aquestes càmeres porten un programa que et permet processar la imatge a B/N en les mateixes càmeres. Tot i que si voleu tenir un major control en l'edició de la foto us recomano un cop realitzada la foto passar-la a l'ordinador i treballar amb un programa específic d'edició i post-producció d'imatge.
Per tant la fotografia en B/N és un tipus de fotografia que pot realitzar qualsevol persona que tingui una càmera fotogràfica digital i tingui ganes d'explorar el significat que ens ofereix aquest tipus de fotografia.
Les fotografies en B/N solen donar un significat molt diferent de la mateixa fotografia en color.
Al no haver-hi color en la foto no distreu a l'espectador i provoca que les figures de la imatge i les relacions entre els diferents elements agafin més protagonisme.
L'objecte fotografiat adquireix més prioritat ja que podem observar millor els detalls com el volum, les ombres, les llums, la textura, etc. Si la imatge fos en color els detalls no ens cridarien tant l'atenció ja que el color ressalta sobre els altres elements.
Però això no significa que no prenguem atenció als colors quan ferm fotografia en B/N perquè si els colors de la imatge tenen tons molt similars entre ells al passar la foto en B/N el resultat ens pot quedar molt monòton, amb poc contrast.
La imatge del gos lligat amb la cadena conté una gama de tons força diferents; la figura del gos (al tenir un pelatge blanc i negre) contrasta amb el fons ple de grisos caseta on es troba l'animal.
Un dels mestres de la fotografia en B/N és el fotògraf americà Ansel Adams (1.902-1.984). Als anys 30 va inventar una tècnica per millorar aquest tipus de fotografia: el sistema de zones. Amb aquesta tècnica va aconseguir que les seves fotografies tinguessin tota la gama de grisos, des del blanc més pur al negre més negre.
Aquí us deixo una fotografia del mestre Ansel Adams
La següent fotografia està realitzada per mi al "Parque Nacional de Ordesa y el Monte Perdido" (Aragó, Espanya).
Al disparar aquesta foto el meu cap no parava de recordar les increïbles imatges que va fer Adams al Parc Nacional de Yosemite (EEUU). Sospito que la meva memòria fotogràfica i el meu inconscient van ajudar a que en el moment de fer aquesta foto emulés una mica l'estètica que Adams va crear en alguns dels seus paisatges.
Per acabar l'entrada us deixo aquestes dues imatges a mode d'exercici d'observació:
El primer retrat és de l'actriu i fantàstica directora de teatre Maria Borrego Giráldez. El moviment de mans en contrallum expressa força bé el seu caràcter andalús. Fixeu-vos amb els clarobscurs que hi ha en la fotografia, els punts de llum, les ombres, la textura de la seva pell, etc.
En la segona fotografia podeu veure Jordi Riera, contrabaix del grup de música "Jaç de Gats".
Podeu observar com la figura del músic il·luminada per les llums de la sala ressalta i surt de la foscor de l'escenari. La llum segueix el perfil del músic d'una manera força elegant
Aquí s'acaba l'entrada de Fotografia en blanc i negre.
Us animo a que proveu de disparar alguna foto en blanc i negre, així podreu veure i sentir com aquest tipus de fotografia ens obliga a mirar des del nostre visor d'una manera molt diferent el nostre món en color.
Si voleu podeu enviar-me alguna foto a través del mail o el facebook per comentar-la i penjar-la al blog.
Bona llum i bones fotos!!!
Fins la propera entrada.
